045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

98. estiba i neteja
Ja s’ha relatat com el gran Leviatan és albirat de lluny des del
tamboret, com se l’encalla pels ermots marins i com se’l
mata a les valls de les fondàries; també com després és remolcat
al costat del vaixell i com se’l decapita; i com (segons
el principi que atorgava al botxí de temps antics la roba que
portava el decapitat) el seu abric embuatat esdevé propietat
del seu executor; com, arribat el moment, és condemnat a
les calderes i, igual que Sidrac, Misac i Abdenagó, 136 el seu esperma,
el seu oli i els seus ossos passen pel foc i queden intactes.
Però ara queda per fer el darrer capítol d’aquesta part
de la descripció: recitaré —cantaré, si puc— les romàntiques
activitats de trasbalsar l’oli dins els bidons i de fer-los
tocar fons dins la bodega, on de bell nou el leviatan torna a
les fondàries nadiues, lliscant per sota de la superfície com
abans, però, ai las!, per no tornar a pujar ni bufar mai més.
Mentre encara és calent, l’oli, com ponx calent, és posat
en bidons de sis barrils; i potser, mentre el vaixell avança
capbussejant per la mar de mitjanit, els grans bidons són
empesos rodolant o capgirant-los, i a vegades guillen per la
coberta relliscosa com allaus de terra, fins que els agafen i
aturen la seva carrera; i pertot arreu els cèrcols són colpejats,
tac tac, per tots els martells possibles, perquè ara tots els mariners
són boters ex officio.
A la fi, quan el darrer petricó d’oli és dins els bidons, ja
fred, s’obren les grans escotilles que mostren les entranyes
del vaixell; i aleshores baixen els bidons al seu descans final a
la mar. Fet això, els quarters d’escotilla es tornen a col.locar i
es tanquen hermèticament com un armari a la paret.
En la pesca de catxalot, aquest és potser un dels episodis
més remarcables de tot l’afer del baleneig. Un dia les taules
de coberta són desbordades per torrenteres de sang i oli; en
el castell de popa sagrat s’hi acaramullen profanament masses
enormes del cap del cetaci; pertot arreu hi ha grans bidons
rovellats, com al pati d’una fàbrica de cervesa, el fum
529