045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

dolor que és follia. I en algunes ànimes hi ha una àguila de
Catskill que tant pot aplomar-se avall pels més foscos congosts
com sortir-ne novament i esdevenir invisible en els espais
solars. I encara que voli per sempre en el congost, aquest
congost és entre muntanyes, i per tant, per molt que baixi en
la seva falconada, l’àguila de muntanya és sempre més amunt
que altres ocells de la plana, per molt que s’enlairin.
97. la llàntia
Si haguéssiu baixat de les destil.leries del Pequod al castell de
proa, on dormia tota la guàrdia franca, per un moment gairebé
hauríeu pensat que us trobàveu a una capella de reis i
consellers canonitzats, cadascun en el seu nínxol triangular
de roure, cada mariner un mutisme cisellat, amb una vintena
de llànties resplendint damunt els seus ulls encaputxats.
En els vaixells mercants, l’oli per a cada mariner és més
escàs que la llet de reines. La seva sort habitual és vestir-se a les
fosques, menjar a les fosques i anar a les fosques cap al seu pallet,
ensopegant. Però el balener, com que cerca l’aliment de la
llum, viu en la llum. Converteix el seu coi en la llàntia d’Aladí
i hi jeu a sobre, de manera que en la nit més enquinatrada el
buc negre del vaixell encara estatja una il.luminació.
Mireu amb quina llibertat absoluta el balener agafa un
manat de llànties —que sovint no són més que ampolles i
atuells vells—, les porta a la refredadora de coure de la destil.leria,
i allí les omple com gerres de cervesa en un cup. El
balener crema oli del més pur, és a dir, sense manufacturar;
per tant, en el seu estat sense viciar. És un fluid desconegut
en tots els aparells solars, lunars o astrals de terra ferma. És
tan dolç com la mantegosa herba primerenca d’abril. El balener
va a la caça del seu oli com per estar segur de les seves
frescor i autenticitat, igual que el viatger caça el seu propi sopar
al prat.
528