045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Homes, no mireu mai massa temps la cara del foc! No
somieu mai amb la mà al timó! No gireu l’esquena al
compàs, accepteu la primera insinuació de l’estrebada lleugera
de l’arjau, no cregueu en el foc artificial quan fa, amb la
seva rojor, que totes les coses semblin fantasmals. Demà, a
la claror natural del sol, el cel serà brillant, el matí mostrarà
d’una manera diferent, almenys més suau, els qui ara espurnegen
com diables entre les flames enforcades. El sol gloriós,
daurat, alegre, és l’única llàntia veritable... totes les altres són
mentideres!
No obstant això, el sol no amaga la Maresma Funesta de
Virginia, ni la maleïda Campagna romana, ni l’ample Sàhara,
ni tots els milions de milles de deserts i de malures que hi
ha sota la lluna. El sol no oculta l’oceà, que és la banda fosca
d’aquesta terra, i que n’és les dues terceres parts. Així, per
tant, aquest home mortal que té més d’alegria que de tristesa
en ell, aquest mortal no pot ser sincer... O no és sincer, o
no està desenvolupat del tot. Amb els llibres és el mateix. El
més sincer de tots els homes fou l’Home de les Lamentacions,
i el més sincer de tots els llibres és el de Salomó, i l’Eclesiastès
és l’acer fi batut del dolor. «Tot és vanitat», tot.
Aquest món obstinat encara no ha copsat la saviesa del Salomó
no cristià. Però aquell que evita hospitals i presons, i camina
de pressa en passar per davant els cementiris, i s’estima
més parlar d’òpera que d’infern, que diu que Cowper,
Young, Pascal i Rousseau són uns pobres diables malalts, i
que al llarg de tota una vida sense amoïnaments jura que
Rabelais era el més savi, i per tant el més alegre... aquest
home no té dret a seure damunt les esteles de les tombes ni
a sollar la llacor verda i humida amb l’insondablement meravellós
Salomó.
Però fins i tot Salomó diu: «L’home que s’allunya del
camí de l’enteniment romandrà (és a dir, fins i tot en vida) en
la congregació dels morts». Així doncs, no et lliuris al foc, no
fos cosa que et faci girar i et mati, com em va passar a mi
aquella vegada. Hi ha una saviesa que és dolor, però hi ha un
527