045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

embolcallat per la fosca i per tant podia veure millor la rojor,
la follia i l’espectralitat dels altres. L’espectacle continuat de
les formes demoníaques que triscaven davant meu mig entre
el fum i mig entre el foc finalment va engendrar visions
semblants en la meva ànima, de manera que aviat vaig començar
a cedir a l’ensopiment inexplicable que sempre
m’envaïa a la guàrdia de mitjanit al timó.
Però aquella nit en particular em va passar una cosa estranya
i que sempre m’ha resultat inexplicable. Em vaig despertar
ensurtat d’una breu becaina dempeus amb la terrible
consciència que quelcom rutllava malament. L’arjau, fet d’os
de mandíbula, em colpejava el costat amb el qual jo m’hi repenjava
a sobre. Sentia a les orelles el zumzeig suau de les veles
que començaven a sacsar-se amb el vent. Em vaig creure
que tenia els ulls oberts. Era mig conscient de tocar-me les
parpelles amb els dits i que mecànicament les forçava per
obrir-les més. Però malgrat això, no vaig poder veure cap
compàs davant meu per orientar-me, tot i que semblava que
no feia ni un minut que havia mirat la rosa dels vents a la llum
ferma de la llàntia de bitàcola. Semblava que davant meu no
hi havia res tret de la negror tenebrosa, adesiara feta més fantasmal
per llampecs de vermellor. Era tan aclaparadora aquella
impressió que em semblava que em trobava damunt una
cosa ràpida i veloç que, però, no anava rumb a cap port que hi
hagués a proa, sinó que fugia de tots els ports que hi havia a
popa. Em va amarar un sentiment absolut i atordidor, com de
mort. Les meves mans engraparen l’arjau convulsivament,
però amb la idea folla que l’arjau estava d’alguna manera, per
art de màgia, invertit. Déu meu! «Què em passa?», vaig pensar.
Però heus aquí que durant la meva breu becaina m’havia
girat completament i ara mirava cap a popa i donava l’esquena
a proa i al compàs. Em vaig tornar a girar a l’instant, just a
temps per evitar que el vaixell arrenqués a volar a contravent
i, molt probablement, que sotsobrés. Que en fou d’alegre i
agradós l’alliberament d’aquella innatural al.lucinació de la
nit, i de la contingència fatal de ser bolcat a sotavent!
526