045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

La tapa d’escotilla, treta de damunt l’obra, ara proporcionava
una plataforma davant el forn. Drets a damunt hi
havia les formes tartàries dels arponers pagans, sempre els
fogoners dels vaixells baleners. Amb llargues perxes dentades
tiraven masses crepitants de greix dins les calderes bullents
o atiaven el foc de sota, fins que es disparaven les flames
tortuoses i sortien rinxolant-se pels portells fins a
agafar-los els peus. El fum s’enfilava formant bonys ombrívols.
A cada brandada del vaixell corresponia una brandada
de l’oli bullent, que semblava delerós de saltar damunt les
seves cares. Davant per davant de la boca dels forns, a l’altra
banda de la plataforma de fusta, hi havia el gigre. Servia de
sofà de mar. Allí s’hi entretenia la guàrdia quan no treballaven
en res més, tot contemplant la crepitació roja del foc,
fins que notaven que els ulls se’ls cremaven. Els seus trets
colrats, ara tots sollats de fum i suor, les barbes embullades i
la contrastant brillantor bàrbara de les dents, tot es destacava
estranyament en els ornaments capriciosos de la destil.leria.
Mentre s’explicaven mútuament les seves aventures impies,
els seus relats de terror contats amb paraules joioses;
mentre les seves riallades incivilitzades sortien enforcades
de les seves boques i s’enfilaven cap amunt com les flames
del forn; mentre davant seu els arponers gesticulaven exageradament
d’una banda a l’altra amb les forques punxegudes
i els cullerots; mentre el vent udolava i la mar glopejava, i el
vaixell grinyolava i es capbussava, tot i que continuava disparant
fermament el seu infern roig enllà i enllà de la foscor
de la mar i de la nit, i mastegava despectivament els ossos
blancs i escopia amb malícia per totes bandes, mentre passava
tot això, el Pequod, carregat de salvatges i ple de foc, i
cremant un cadàver, i capbussant-se en la negror de la fosca,
semblava la contrapartida material de l’ànima monomaníaca
del seu comandant.
Això em semblava a mi mentre romania al timó i servava
silenciosament, durant moltes hores, el rumb d’aquell
vaixell de foc per la mar. Jo estava durant tot aquell temps
525