045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

una carrera furiosa, la cabestrera es va tensar immediatament,
i via!, el pobre Pip va pujar, escumejant, fins als escobencs
del bot, arrossegat implacablement per la cabestrera,
que ja se li havia embolicat unes quantes voltes pel
pit i pel coll.
Tashtego estava dempeus a la proa. Estava encès pel foc
de l’encalç. Odiava Pip per colló. Va treure el ganivet de bot de
la beina, va acostar el tall esmolat a la cabestrera i girant-se
cap a Stubb exclamà interrogadorament:
—Tallo?
La cara blava, escanyada, de Pip, semblava dir clarament:
«Per Déu, fes-ho!» Tot va passar com un llamp. En menys de
mig minut va passar tot això.
—Maleït sigui, talla! —va bramar Stubb.
I així es va perdre la balena i Pip fou salvat.
Tan aviat com es va refer, el pobre negret fou assaltat per
la cridòria i els insults de tota la tripulació. Stubb va deixar
que s’evaporessin tranquil.lament aquelles malediccions irregulars
i després, d’una manera planera, com si parlés de
negocis, però així i tot amb un cert humor, va maleir Pip oficialment.
Un cop fet això, extraoficialment li va donar sans
consells. En substància, els consells eren: «No saltis mai del
bot, Pip, tret de quan...», però tota la resta era indefinida,
com ho són sempre els consells més sòlids.
En general, enganxar-se al bot és el lema veritable del
baleneig; però hi ha casos en què potser és encara millor
saltar per la borda. A més, com si Stubb s’adonés finalment
que si donava a Pip un consell escrupolosament concret
li deixaria un marge massa ample per saltar en el futur, va
deixar anar els consells i va acabar amb una ordre peremptòria:
—Enganxa’t al bot, Pip, o per Déu que no t’arreplegaré
si saltes. Te’n recordaràs? No ens podem permetre el luxe de
perdre balenes per gent com tu, una balena es vendria per
trenta vegades més que tu, Pip, a Alabama. A veure si ho tens
present i no tornes a saltar.
514