045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

el que en treurà ell d’aquest manat d’ossos. Però, ara que hi
penso, potser hi ha alguna cosa que tingui molt més valor
que l’oli, sí, l’ambre gris. Em pregunto si el nostre vell hi ha
pensat, en això. S’ho val provar-ho. Sí, ara hi vaig.
I dient això va partir cap al castell de popa.
A l’entretant la mica d’aire ja s’havia convertit en bonança
completa, de manera que, volgués o no, ara el Pequod
havia quedat atrapat en la pudor, sense esperances d’escapar
si no s’aixecava vent un altre cop.
Stubb va sortir de la cabina, va cridar la tripulació del
seu bot i se n’anà remant cap al foraster. Quan va creuar per
davant de la proa del vaixell, s’adonà que, d’acord amb el
gust fantasiós dels francesos, la part superior del tallamar estava
obrada en forma d’un gran tronc doblegat, pintat de
verd, i per pues hi tenia punxes de coure que sortien del
tronc aquí i allí; tot el conjunt acabava en un capoll plegat
simètricament d’un color vermell brillant. Damunt l’estampa
en grans lletres daurades, va llegir Bouton de Rose —Botó
de rosa o Poncella de rosa; aquest era el romàntic nom d’aquell
vaixell flairós.
Tot i que Stubb no va entendre la paraula Bouton de la
inscripció, la paraula rose i el mascaró de proa en forma de
capoll li n’explicaren a bastament el significat.
—Una poncella de fusta, oi? —cridà pinçant-se el nas
amb els dits—. Està molt bé, això, però pla que put, el
diantre!
Per entrar en comunicació directa amb la gent de coberta
va haver de remar donant la volta a la proa i en direcció al
costat d’estribord, de manera que es va acostar a la balena
rebentada i va haver de parlar part damunt el cos mort.
Arribat a aquest punt, tapant-se encara el nas amb els
dits, va bramar:
—Ei, capoll-de-rosa, ei! No hi ha cap poncella entre vosaltres
que parli anglès?
—Sí —va contestar un home de Guernsey des de l’orla,
que va resultar ser el primer oficial.
503