045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

91. el pequod es troba amb el poncella
de rosa
Grataren en va dins la panxa d’aquest
Leviatan a la recerca d’ambre gris,
la fetor insuportable no ho permetia.
Sir T. Browne, V. E. 125
Era una setmana o dues després de la darrera escena balenera
relatada, i quan navegàvem lentament per una mar ensonyada
i calitjosa de migdia, els molts nassos que hi havia a
la coberta del Pequod demostraren ser descobridors més
atents que no pas els tres parells d’ulls que hi havia als tamborets.
Es va ensumar una olor peculiar i no gaire agradosa
enmig de la mar.
—M’hi jugaria qualsevol cosa, ara —digué Stubb—, que
per aquí a prop hi ha alguns dels catxalots amb druggs
que vàrem pessigollejar l’altre dia. Ja em pensava que no trigarien
gaire a mostrar la quilla.
Una mica més tard la broma va començar a escampar i a
la llunyania vàrem destriar un vaixell amb les veles aferrades,
la qual cosa volia dir que devia tenir al costat alguna
classe de balena. Quan hi lliscàrem més a prop, el foraster va
mostrar els colors francesos en el bec. Pels núvols d’aus marines
de rapinya que s’arremolinaven, encerclant-lo, planant
i afalconant-s’hi, era evident que la balena del costat devia
ser allò que els pescadors en diuen una balena rebentada, és
a dir, una balena que havia mort a la mar sense haver estat
molestada i flotava com un cadàver sense propietari. És fàcil
d’imaginar quina pudor fètida no ha d’exhalar una massa
com aquella, pitjor que una ciutat assíria en epidèmia, quan
els vius no donen l’abast per enterrar els morts. Efectivament,
alguns consideren aquesta olor tan intolerable que no
hi ha cobdícia que els pugui convèncer d’amarrar-la al costat
del seu vaixell. En canvi, n’hi ha que ho fan, malgrat que
501