045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

cià encara combatiu que s’instal.la a les cantonades dels tres
regnes i obliga a lliurar les almoines als pidolaires de tot
arreu?
És fàcil de veure que en aquest cas el dret al.legat pel duc
sobre la balena era un dret delegat del sobirà. Aleshores cal
preguntar-se forçosament gràcies a quin principi el sobirà
era originàriament investit amb aquest dret. La llei en si ja
ha estat explicada. Però Plowdon 124 ens en dóna les raons.
Diu Plowdon que la balena capturada així pertany al rei i a
la reina «a causa de la seva superior excel.lència». I els comentaristes
més cabdals ho han considerat sempre un argument
convincent en aquesta matèria.
Però, per què el rei ha de tenir el cap i la reina la cua? Doneu-nos-en
una raó, oh advocats!
En el seu tractat sobre «L’or de la reina» o sobre els diners
per a les agulles de la reina, un antic autor del King’s
Bench, un tal William Prynne, discorre així: «La cua és per a
la reina per tal que el guarda-roba de la reina estigui proveït
de barnilles.» Ara bé, això fou escrit en una època en què les
barbes negres i flexibles de la balena de Groenlàndia o balena
franca eren molt usades en els cossets de les dames. Però
aquestes barbes no són a la cua, sinó al cap, la qual cosa és
una trista relliscada per a un advocat tan sagaç com Prynne.
Que potser la reina és una sirena per haver de ser obsequiada
amb una cua? Aquí es deu amagar un significat al.legòric.
Hi ha dos peixos reials, denominats així pels juristes anglesos:
la balena i l’esturió. Tots dos són propietat reial, amb
algunes limitacions determinades, i nominalment produeixen
la desena branca de les rendes ordinàries de la corona. No
sé quin altre autor deu haver fet comentaris sobre la matèria,
però per inferència em sembla que l’esturió s’hauria de dividir
de la mateixa manera que la balena: el rei hauria de rebre
el cap altament dens i elàstic peculiar d’aquest peix, la qual
cosa, considerada simbòlicament, podria estar basada humorísticament
en alguna suposada congenialitat. I així sempre hi
ha una raó per a totes les coses, fins i tot per a la llei.
500