045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

1. miratges
Digueu-me Ismael. Uns anys enrere —no cal precisar
quants—, tenia pocs diners, o cap ni un, a la bossa, i no hi
havia res de particular que m’interessés en terra, i vaig pensar
d’anar-me’n a navegar una mica per veure la part líquida
del món. És una manera que tinc de gitar la fel i de regular
la circulació. Cada cop que veig que em vaig posant
sorrut; cada cop que en la meva ànima és novembre humit i
rúfol; cada cop que em trobo aturat involuntàriament davant
els magatzems de taüts i m’afegeixo al seguici de tots els
funerals que topo; i especialment cada cop que la hipocondria
em domina amb tanta força que caldria un principi
moral ben ferm per impedir-me de baixar deliberadament
al carrer i arrabassar metòdicament els barrets de la gent...
aleshores m’adono que és ben hora d’anar en mar tan aviat
com pugui. Això és el meu substitut de la pistola i la bala.
Amb un floreig filosòfic, Cató es va llançar sobre la seva espasa;
jo, agafo un vaixell silenciosament. No hi ha res de sorprenent
en aquest fet. Encara que no ho sàpiguen, gairebé
tots els homes, cadascú a la seva manera i en un moment o
altre, acaronen com jo els mateixos sentiments envers l’oceà.
Heus aquí ara la nostra ciutat insular dels manhatos, encerclada
de molls com les illes de les Índies ho són d’esculls
de corall: el comerç l’envolta amb el seu onatge. A dreta i a
esquerra, els carrers us menen a l’aigua. L’extrem inferior de
la ciutat és el Battery, on aquesta noble mola és mullada per
ones i refrescada per brises que, poques hores abans, no havien
ni vist la terra. Fixeu-vos en la gentada de badocs que
contemplen l’aigua.
49