045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

gantí. Això es fa disparant una aixada d’esquarterar de mànec
curt lligat a un cap per tal de poder-la cobrar altre cop.
Una balena ferida (com vàrem saber després) en aquesta
part, però pel que semblava sense efectivitat, s’havia allunyat
del bot emportant-se amb ella la meitat de la cabestrera, i en
l’agonia extraordinària de la ferida, s’estavellava contra els
cercles giratoris com Arnold 115 el genet solitari i desesperat a
la batalla de Saratoga, portant l’angoixa onsevulla que anava.
Però per molt agonitzant que era la ferida, i encara que
l’espectacle era terrible en tots els sentits, l’horror particular
que semblava inspirar la resta del ramat era degut a una causa
que, al principi, la distància que s’interposava entre el cetaci
i nosaltres no ens deixava veure. Però finalment ens
adonàrem que, per un d’aquells accidents imprevisibles de
la pesca, aquell catxalot s’havia entortolligat amb la cabestrera
que arrossegava, també s’havia escapat amb l’aixada
d’esquarterar clavada, i mentre l’extrem lliure del cap que
lligava aquella arma havia quedat atrapat fixament en les
voltes de la cabestrera embolicada a la seva cua, l’aixada
d’esquaterar s’havia desprès de la seva carn, de manera que
turmentat fins a la follia, es removia dins l’aigua i sacsejava
violentament la seva cua flexible, tot brandant l’aixada esmolada
al seu voltant, amb la qual cosa feria i assassinava els
seus mateixos companys.
Aquell objecte aterridor va semblar que feia retornar tot
el ramat del seu espant quiet. Primer de tot, els catxalots que
formaven les vores del nostre llac començaren a congregarse
una mica i xocaven els uns contra els altres com si fossin
mig empentats per onades llunyanes; després tot el llac va
començar a inflar-se i a glopejar lleugerament; s’esvaïren les
cambres nupcials i les sales infantils submarines; en òrbites
cada cop més apinyades, els catxalots dels cercles més centrals
començaren a nedar en arraïmaments espessos. Sí, desapareixia
la llarga bonança. Ben prest es va sentir un zumzeig
fluix que avançava; i aleshores, com les masses de gel
tumultuoses quan el gran riu Hudson es desgela en prima-
487