28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

les regales del bot, fins al punt que gairebé semblava que algun<br />

encanteri els havia domesticat de sobte. Queequeg els<br />

tustava el front, Starbuck els rascava l’esquena amb la llança,<br />

però, temerós de les conseqüències, de moment s’aguantava<br />

de disparar-la.<br />

Però molt per sota d’aquell món extraordinari de la<br />

superfície, un altre món molt més estrany ens va saltar davant<br />

els ulls en mirar més enllà dels encontorns immediats: penjades<br />

en aquells sostres de volta aquàtics, suraven les formes<br />

de les mares que criaven, i les formes de les qui, per l’enorme<br />

volum del seu rodó, semblaven a punt de convertir-s’hi.<br />

Com ja havia indicat, el llac era magníficament transparent<br />

fins a una fondària considerable; i així com les cries<br />

humanes, mentre mamen, miren tranquil.lament i fixament<br />

lluny del pit, com si portessin dues vides diferents alhora, i<br />

mentre ja s’engoleixen el nodriment mortal encara gaudeixen<br />

espiritualment d’alguna reminiscència sobreterrenal,<br />

així també ho feien els menuts d’aquells cetacis, que semblava<br />

que miraven cap a nosaltres, però no a nosaltres, com si<br />

fóssim no res més que un bri de sargàs davant la seva mirada<br />

de nadons. Surant al seu costat, també les mares semblaven<br />

ullar-nos tranquil.lament. Un d’aquells balenons, que<br />

per alguns senyals curiosos semblava que a penes tenia un<br />

dia, devia fer uns catorze peus de llargada i uns sis peus de<br />

rodó. Era una mica trapasser, tot i que el seu cos semblava<br />

que encara no s’havia recobrat del tot de la posició fatigosa<br />

que fins feia poc havia ocupat dins el reticle matern, on, amb<br />

el cap i la cua a tocar, i llest per al salt final, el cetaci nonat jeu<br />

doblegat com un arc tàrtar. Les aletes laterals, tan delicades,<br />

i els palmells de la cua, encara mostraven en fresc els plecs i<br />

els rebrecs típics d’unes orelles de criatura acabada d’arribar<br />

de llocs estranys.<br />

—Cap, cap! —cridà Queequeg inclinat part damunt de<br />

la regala—. Amarrat, amarrat! Qui amarrat! Qui ferida?<br />

Dues balenes, una gran, una petita!<br />

—Què crides, home? —demanà Starbuck.<br />

485

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!