28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

cap, s’hi fa una gassa de manera que en un moment s’hi pot<br />

lligar un arpó. Aquest drugg és utilitzat principalment entre<br />

balenes espantades, perquè llavors hi ha a prop moltes més balenes<br />

de les que es poden perseguir alhora. Però no cada dia es<br />

troben catxalots. Per tant, se n’han de matar tants com es pugui<br />

quan n’hi ha l’ocasió. I si no és possible matar-los tots<br />

alhora, cal eixalar-los, de manera que puguin ser morts en<br />

lleure. D’aquí que, en ocasions com aquestes, el drugg sigui<br />

menester. En el nostre bot n’hi havia tres. El primer i el segon<br />

havien estat disparats amb èxit, i vàrem veure els catxalots que<br />

s’allunyaven vacil.lants, entrebancats per l’enorme resistència<br />

lateral del drugg que arrossegaven. Estaven engrapats com<br />

malfactors amb la cadena i la bolla. Però en llançar el tercer<br />

drugg, es va enganxar per sota d’un dels bancs del bot i en un<br />

instant el va arrabassar i se’l va endur, i va fer caure al fons del<br />

bot el remer que hi seia quan el seient se li va escapar de sota.<br />

La mar va entrar pels dos costats per les taules ferides, però hi<br />

vàrem ficar dos o tres calçotets i camises i això va aturar les<br />

vies d’aigua per una estona.<br />

Hauria estat gairebé impossible de disparar aquells arpons<br />

amb druggs si no hagués estat que, en avançar entre la<br />

bandada, la marxa del nostre catxalot va aminorar-se considerablement.<br />

A més, així que ens allunyàvem cada vegada<br />

més de la perifèria de la commoció, els desordres terribles<br />

semblaven esmorteir-se. De manera que quan finalment<br />

l’arpó sotraguejat va saltar i el catxalot que ens remolcava es<br />

va esvair per un costat, aleshores, amb la força minvant de<br />

l’impuls de la seva separació, nosaltres lliscàrem entre dos<br />

cetacis fins al cor intern del ramat, com si haguéssim lliscat<br />

a un plàcid llac de la plana des d’algun torrent de muntanya.<br />

Allí se sentien, però no es notaven, les tempestes dels congostos<br />

udolants entre els cetacis de l’exterior. En el centre, la<br />

mar presentava aquella superfície suau i setinada, dita una<br />

clapa de mar podrida produïda per la boirina subtil que<br />

llança un cetaci quan està més tranquil. Sí, ara nosaltres ens<br />

trobàvem en aquella calma encantada que hom diu que s’a-<br />

483

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!