045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

semblaven embogits de consternació. S’escampaven en totes
direccions formant immensos cercles irregulars, i nedaven
sense esma per totes bandes; pels seus brolls curts i gruixuts
delataven clarament que el pànic els havia desorientats.
I això ho demostraven encara més estranyament els exemplars
que, completament paralitzats, suraven inermes, com
vaixells desarborats i negats d’aigua.
Si aquells leviatans no haguessin estat més que un ramat
de bens perseguits en el prat per tres llops ferotges, possiblement
no haurien pogut demostrar un esglai tan excessiu.
Però aquesta timidesa ocasional és característica de gairebé
totes les criatures gregàries. Encara que aplegats en desenes
de milers, els búfals de crineres de lleó de l’oest han fugit davant
d’un genet solitari. També en són prova, d’això, els éssers
humans, que quan estan reunits en ramat a la cleda d’una
platea de teatre, a la més minúscula alarma de foc es
precipiten atropelladament cap a les sortides, s’amunteguen,
es trepitgen, s’empenten i es colpegen els uns als altres sense
pietat fins a la mort. És millor, per tant, aguantar-se la perplexitat
davant aquests cetacis estranyament corglaçats, car
no hi ha embogiment de cap bèstia del món que no sigui infinitament
superat per la follia dels homes.
Tot i que, com hem dit, molts dels catxalots eren presa
d’una agitació violenta, cal observar, però, que la bandada en
conjunt no avançava ni retrocedia, sinó que romania col.lectivament
en un mateix lloc. Com és costum en aquests casos,
els bots se separaren immediatament i cadascun es va
dedicar a un sol catxalot dels que estaven als extrems del ramat.
Al cap de tres minuts, aproximadament, Queequeg va
disparar el seu arpó. El peix ferit ens va llançar el seu ruixat
encegador a la cara i arrencà a córrer, allunyant-se de nosaltres
com la llum, cap dret al bell mig de la bandada. Tot i que
una acció d’aquella mena per part del catxalot sorprenia en
aquelles circumstàncies, no era en absolut una reacció sense
precedents. De fet, gairebé sempre és més o menys esperada,
encara que signifiqui una de les vicissituds més perilloses de
481