045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Calculant que la cua del catxalot més gran comenci en el
punt on el tronc es redueix aproximadament fins al rodó d’un
home, només en la superfície de dalt arriba a una extensió de
cinquanta peus quadrats com a mínim. El cos rodó i compacte
de la seva rel s’expandeix en dues palmes amples, dures i planes,
o aletes, que s’aprimen gradualment fins a arribar a menys
del gruix d’una polzada. En el forcall o juntura, aquestes aletes
se sobreposen lleugerament i després se separen cadascuna per
la seva banda com si fossin ales, i deixen un ample buit enmig.
En cap cosa vivent no hi ha les línies de la bellesa definides tan
exquisidament com a les vores en forma de mitja lluna d’aquestes
aletes. En una balena adulta, la cua en màxima expansió
sobrepassa amb escreix els vint peus d’amplada.
El membre sencer sembla un llit teixit amb tendons soldats.
Però si hi feu un tall hi trobareu tres estrats diferents: el
superior, el mitjà i l’inferior. Les fibres de les capes superior
i inferior són llargues i horitzontals; les de la capa mitjana
són molt curtes i passen a través de les capes de l’exterior.
Aquesta estructura trina és el que confereix, més que qualsevol
altra cosa, la força a la cua. Per a l’estudiós de les antigues
murades romanes, la capa mitjana presenta un paral.lelisme
curiós amb la prima filera de rajoles que sempre alternen
amb la pedra en aquestes relíquies meravelloses de l’antigor,
i que sens dubte contribueixen enormement a la gran consistència
de la construcció.
Però com si aquest enorme poder local en la cua tendinosa
no fos prou tota la mola del leviatan està teixida amb un ordit
i una trama de fibres musculars i filaments que, passant per
banda i banda dels lloms i baixant fins a les aletes, s’hi mesclen
insensiblement i contribueixen enormement a la seva força, de
manera que a la cua sembla concentrar-se la força il.limitada i
confluent de tot l’animal. Si es pogués produir l’aniquilació de
la matèria, amb això seria possible de provocar-la.
Aquesta força impressionant no destrueix en absolut la
flexibilitat graciosa dels seus moviments, on la naturalitat
infantil ondula a través d’una força titànica. Al contrari, d’a-
470