045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

85. la font
És, sens dubte, una cosa molt notable que durant sis mil
anys —i ningú no sap quants milions d’anys abans— les
grans balenes hagin anat brollant per totes les mars, i esquitxant
i omplint de broma els jardins de les fondàries com si
fossin regadores i aspersors; i que, fa ja uns quants segles,
centenars de caçadors s’hagin acostat a la font de la balena i
hagin contemplat aquests ruixats i aquests brolls; que tot
això hagi estat així i, en canvi, fins a aquest minut beneït (un
quart i mig de dues del setze de desembre de l’any del Senyor
de 1850), encara sigui un problema saber si aquests brolladors
són, al capdavall, aigua de veritat o només vapor.
Mirem, doncs, aquest afer, juntament amb alguns altres
punts accidentals. Tothom sap que, amb l’artifici particular
de les brànquies, les tribus d’éssers amb aletes en general
respiren l’aire que en tot moment està combinat amb l’element
dins el qual neden; per tant, una arengada o un bacallà
podrien viure un segle sense treure ni una sola vegada el cap
a la superfície. Però a causa de la seva coneguda estructura
interna que li dóna pulmons normals, com els d’un ésser
humà, la balena només pot viure si inhala l’aire separat que
hi ha a l’atmosfera oberta. D’aquí la necessitat que té de visites
periòdiques al món superior. Però no pot de cap manera
respirar per la boca, car, en la seva posició corrent, la boca
del catxalot queda com a mínim vuit peus per davall la
superfície de l’aigua. I encara més, la seva tràquea no té cap
connexió amb la boca. No, respira només a través de l’espiracle,
que està situat damunt de tot del cap.
Si jo dic que, en qualsevol criatura, respirar és només
una funció indispensable per viure, per tal com agafa de l’aire
un element determinat que en entrar en contacte amb la
sang li dóna el principi vivificador, no crec que m’equivoqui,
encara que és possible que utilitzi algunes paraules científiques
supèrflues. Admès això, se’n dedueix que si tota la sang
d’un home es pogués airejar amb una alenada, aleshores
464