045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

ta mena d’alçallança. Mireu-lo, es dreça, dempeus, a la proa
sacsejada del bot volador, embolcallat d’escuma com borrallons
de llana, amb la balena que els remolca a quaranta peus
endavant. Agafa amb lleugeresa la llarga pica, la mira dues o
tres vegades de punta a punta per veure si és ben recta, tot
xiulant agafa la mola de cap amb una mà per assegurar-ne
l’extrem lliure en el puny i deixar-ne la resta sense obstacles.
Aleshores aixeca la llança completament a l’alçada del cinyell
i la nivella cap a la balena; aleshores, apuntant l’animal,
baixa el mànec i així eleva la punta fins que l’arma queda netament
en equilibri damunt el palmell, a uns quinze peus
de terra.
Recorda d’alguna manera un malabarista que manté en
equilibri una gran perxa damunt la barbeta. Un moment
després, amb un impuls ràpid i indescriptible, fent un arc
superbament corbat, l’acer brillant travessa la distància escumosa
i s’estremeix en el lloc vital de la balena, d’on ara, en
lloc d’aigua espurnejant, brolla sang roja.
—Això li ha fet rebentar l’aixeta! —crida Stubb—. Això
és l’immortal Quatre de Juliol! 108 Avui totes les fonts han de
rajar vi! Ara m’agradaria que hi hagués whisky anyós d’Orleans,
o d’Ohio, o l’anyós inenarrable de Monongahela!
Aleshores Tashtego, minyó, et faria acostar un got de llauna
a la font i en beuríem una ronda! Sí, de bon de veres, valents,
mesclaríem un ponx ben triat dins tota la grossària del seu
forat del broll i d’aquesta ponxera viva ens empassaríem a
grans glopades aquesta beguda viva!
Una i una altra vegada, amb aquesta xerrameca faceciosa,
es repeteix el tret hàbil, i la pica retorna al seu amo com
el llebrer lligat amb una corretja manejada amb traça. La balena
agonitzant s’agita; s’amolla el calabrot de remolc i
l’alçallançador es trasllada a popa, mans plegades, i contempla
en silenci la mort del monstre.
463