045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

83. jonàs considerat històricament
En el capítol anterior s’ha fet referència al fet històric de
Jonàs i la balena. Ara bé, alguns nantuckesos desconfien
força d’aquest fet històric de Jonàs i la balena. Però també hi
havia alguns grecs i romans escèptics que, allunyant-se dels
pagans ortodoxos del seu temps, dubtaven igualment de la
història d’Hèrcules i la balena, i d’Arió i el dofí; no obstant
això, els seus dubtes envers aquelles tradicions no varen fer
ni una mica menys reals les tradicions, ni de molt.
La raó principal d’un vell balener de Sag-Harbor per
qüestionar la història hebrea era aquesta: l’home tenia una
d’aquelles rares bíblies antigues, embellida amb gravats curiosos
i ben poc científics, un dels quals representava la balena
de Jonàs amb dos brolladors al cap —una peculiaritat
només certa pel que fa a una espècie de leviatan, la balena
franca i les varietats d’aquest ordre, sobre la qual els pescadors
de balenes tenen aquesta dita: «Un panet de ral l’escanyaria»,
tan estreta té la gargamella. Però la resposta anticipada
del bisbe Jebb a això està a punt. No cal, apunta el
bisbe, que considerem Jonàs sepultat a la panxa de la balena,
sinó allotjat temporalment en algun racó de la boca. I això li
sembla prou raonable al bon bisbe. Car, realment, la boca de
la balena franca podria acomodar un parell de taules de joc
i seients confortables per a tots els jugadors. Possiblement,
també, Jonàs podia haver-se amagat en el buit d’una dent.
Però, si hi pensem bé, la balena franca no té dents.
Una altra raó per la qual el Sag-Harbor (així li deien) insistia
en la seva manca de fe en aquest afer del profeta era per
quelcom obscurament relacionat amb el cos empresonat i
els sucs gàstrics de la balena. Però aquesta objecció cau per
terra igualment perquè un exegeta alemany suposa que
Jonàs es devia haver refugiat en el cos flotant d’una balena
morta —de la mateixa manera que els soldats francesos, en
la campanya de Rússia, convertiren els cavalls morts en tendes
i s’hi ficaren dins arrossegant-se per terra. A més, alguns
459