045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

com un reny per a tota la tribu, que sens dubte deu estar desitjant
que li agafi el tètanus.
Generalment aquesta mandíbula inferior —de la qual
un artista manyós treu fàcilment les frontisses— és desenganxada
i hissada a coberta amb el propòsit d’extreure-li
les dents d’ivori, i fer-se una provisió d’aquests ossos blancs
i durs amb els quals els pescadors fan tota mena d’objectes
curiosos, fins i tot bastons, mànecs de paraigües i mànecs de
llenderes.
La mandíbula és pujada a bord amb una guindada llarga
i fatigosa, com si es tractés d’una àncora, i quan arriba el
moment adequat —uns dies després dels altres treballs—,
Queequeg, Daggoo i Tashtego, tots tres dentistes consumats,
es dediquen a treure dents. Amb una aixada d’esquarterar
ben esmolada, Queequeg xapa les genives i aleshores lliguen
la mandíbula a unes armelles i amb un palanqui apariat a
dalt arrabassen aquestes dents com els bous de Michigan
arrabassen els socs dels roures vells dels boscos agrestes. En
total hi sol haver quaranta-dues dents. En els catxalots vells,
solen ser molt desgastades, però ben sanes i no empastades a
la nostra manera artificial. Després la mandíbula és serrada
a llesques que s’amunteguen per guardar com bigues per
construir cases.
75. el cap de la balena franca.
punts de vista contrastats
Ara creuem la coberta i anem a contemplar atentament el
cap de la balena franca.
Així com el cap del noble catxalot, per la seva forma de
conjunt, pot ser comparat a un carro de guerra romà (especialment
el front, arrodonit i ample), de la mateixa manera,
vist de conjunt, el cap de la balena franca s’assembla més
aviat a una sabata gegantina amb la puntera en forma de ga-
423