045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Stubb. No us heu fixat que aquest ullal que té està com tallat
en forma de cap de serp, Stubb?
—Que es faci trons! Jo no me’l miro mai, però si s’entrevé
que me’l trobo per l’orla una nit fosca i no hi ha ningú
més per allí... mira, Flask —i va assenyalar la mar amb un
gest particular de les mans—, sí, ho faré! Flask, per a mi
que aquest Fedallah és el diable disfressat. Que potser et
creus aquesta engalipada que havia estat estibat a bord? És
el dimoni, ja t’ho dic jo. I si no li veus la cua és perquè se
l’enrevoltilla perquè no la hi vegem. La porta adujada a la
butxaca, suposo. Maleït sigui! Ara que hi penso, sempre demana
estopa per farcir-se les puntes de les botes.
—Dorm amb les botes posades, no fa? No s’ha buscat
cap coi, però jo l’he vist jeure de nits en una mola d’eixàrcia.
—És clar, i és a causa de la seva maleïda cua. La duja cap
avall, dins l’ull de les moles.
—I per què el vell hi té tant a veure, amb ell?
—Deu estar-hi fent una barata o una barrina, suposo.
—Una barrina? Sobre què?
—Mira, el vell va de bòlit rere aquesta Balena Blanca i
aquest diable li fa la torniola per aconseguir que li prometi el
rellotge de plata, o l’ànima, o vés a saber què, i aleshores ell
li lliurarà Moby Dick.
—I ara! Esteu de gresca, Stubb! Com pot fer això, aquest
Fedallah!
—No ho sé pas, jo, Flask, però el diable és un individu
curiós, i pervers, ja t’ho dic jo. Què? Diuen que una vegada
va introduir-se dins l’antiga nau almirall i es passejava tan
tranquil enrevoltillant-se la cua tot fet un senyor. Va preguntar
si hi havia el comandant. Doncs bé, hi era i va preguntar
al diable què volia. I el diable, cargolant les peüngles, va i
diu: «Vull en John.» «Per a què el voleu?», digué el patró.
«No n’heu de fer res —contestà el diable, i s’enfurismava—.
El vull usar», digué. «Agafa’l», digué el patró. I per tots els
sants, Flask, si el diable no va empeltar el còlera asiàtic a
John abans d’acabar amb ell, et juro que em menjaré aques-
415