045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

suposàvem que pogués vagarejar per cap banda a prop d’allí
en aquella època. I malgrat que tots els mariners menyspreaven
generalment la captura d’aquelles criatures inferiors;
malgrat que el Pequod no navegava comissionat per pescarles,
i tot i que havia passat a tocar de moltes prop de les Crozetts
sense arriar un bot, ara que havia estat portat i decapitat
un catxalot al costat del vaixell, ara, per a sorpresa de
tothom, es va anunciar que aquell dia es capturaria una balena
franca si se’n presentava l’oportunitat.
I no vàrem haver d’esperar gaire temps. A sotavent es
descobriren alts brolladors, i dos bots, els de Stubb i de Flask,
foren destacats a l’encalç. Tot remant cada cop més lluny,
finalment foren invisibles per als homes dels tamborets. Però
de sobte varen veure en la distància un caramull d’aigua
blanca tumultuosa i poc temps després arribaren noves de
dalt que un o tots dos bots devien haver fet presa. Va passar
una estona i els bots foren visibles clarament, arrossegats
directament cap al vaixell per la balena que els remolcava. El
monstre es va acostar tant al buc que primer semblava com si
ho fes amb tota malícia; però de sobte es va enfonyar fent remolí,
a tres vares de les taules, i va desaparèixer totalment de
la vista com si es capbussés davall la quilla.
—Talleu, talleu! —va ser el crit des del vaixell als bots
que, per un instant, va semblar que estaven a punt de ser estavellats
contra la cuirassa del vaixell. Però com que encara
tenien molta de cabestrera als bidons, i com que la balena no
se submergia gaire de pressa, amollaren cap en abundor i alhora
vogaren amb totes les seves forces per sobrepassar el
vaixell. Durant uns moments, la lluita fou intensament crítica,
car mentre afluixaven la cabestrera tensa en una direcció,
i també manejaven els rems en una altra, corrien el risc de
ser enfonsats per la tibantor en pugna. Però ells només pretenien
guanyar uns peus d’avantatge i s’hi posaren fort i
ferm fins que ho aconseguiren.
De sobte es va sentir una trepidació viva que corria com
un llamp al llarg de la quilla: era la cabestrera tesa que grata-
413