045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—No he estat jo —cridà el Melindro—, va ser la Tieta
Caritat qui va portar el gingebre a bord, i em va pregar que
no donés mai licors als arponers, sinó només aquesta tisana
de gingebre, com en deia ella.
—Tisana de gingebre! Un belitre de gingebre ets tu! Té
això, au! I corre als armaris a veure si portes alguna cosa més
bona. Espero no equivocar-me, senyor Starbuck... són les
ordres del capità: grog per als arponers que han estat damunt
la balena.
—Prou —contestà Starbuck—. Només que no li tornis a
pegar... si no...
—Oh, jo no faig mai mal quan pego, tret de quan pego a
una balena o a alguna cosa d’aquesta mena, i aquest individu
és una fura. Però, què anàveu a dir, senyor Starbuck?
—Només això: vés amb ell i agafa tu mateix el que vulguis.
Quan Stubb va tornar comparèixer, portava una ampolla
fosca en una mà i una mena de pot de te a l’altra. A la primera
hi havia un licor fort, i la va donar a Queequeg; el
segon era el present de la Tieta Caritat, i fou regalat liberalment
a les ones.
73. stubb i flask maten una balena franca,
i llavors en xerren una estona
S’ha de tenir present que durant tot aquell temps teníem el
prodigiós cap d’un catxalot penjat al costat del Pequod. Però
ara l’hem de deixar penjat una estona fins que tinguem l’oportunitat
de tenir-ne cura. De moment, ens empenyen altres
qüestions i el favor més bo que poden fer per aquest cap
és pregar al cel perquè els palanquis aguantin.
Doncs bé, durant la nit i el matí passats, el Pequod havia
derivat gradualment cap a una mar que, per les clapes ocasionals
de brit groc, donava indicis inusuals de la proximitat
de balenes franques, una espècie de leviatan que ben pocs
412