28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

ara començava a rajar del cadàver, aquelles criatures rabioses,<br />

s’hi eixamenaven al voltant com abelles en un rusc.<br />

I just al bell mig d’aquells taurons hi havia Queequeg,<br />

que sovint els clavava guitzes amb els peus trontollants. Una<br />

cosa totalment increïble si no fos que el tauró, atret per<br />

una presa com una balena morta i per altra banda carnívor<br />

sense distinció, ben clares vegades toca un home.<br />

Nogensmenys, podeu ben bé creure que, quan posa els<br />

seus dits rapaços en la massa, ja cal que tingueu la prudència<br />

de vigilar-lo amb atenció. Per tant, a més del cap de mico<br />

amb el qual jo adesiara alliberava el pobre xicot de l’excessiva<br />

proximitat del barram d’allò que semblava un tauró particularment<br />

ferotge, ell anava proveït d’una altra protecció.<br />

Penjats al costat de la nau, en una de les bastides, Tashtego i<br />

Daggoo brandaven sense aturall un parell d’aixades baleneres<br />

ben esmolades sobre el seu cap, amb les quals escabetxinaven<br />

tants de taurons com podien assolir. Naturalment,<br />

aquell seu procediment era ben desinteressat i benèvol per<br />

part seva. Admeto que desitjaven a Queequeg la més gran felicitat,<br />

però en el seu zel atropellat per protegir-lo, i a causa<br />

que a vegades tant Queequeg com els taurons quedaven mig<br />

amagats per l’aigua enllotada de sang, aquelles aixades indiscretes<br />

a vegades estaven més a punt d’amputar una cama<br />

que una cua. Però suposo que el pobre Queequeg, maldant i<br />

panteixant amb el gran ganxo de ferro, suposo que només<br />

resava al seu Yojo i que encomanava la seva vida a les mans<br />

dels seus déus, pobre Queequeg.<br />

«Bé, bé, estimat camarada i germà bessó —pensava jo<br />

mentre estirava i afluixava el cap a cada glopada de mar—,<br />

què hi fa, ben mirat? Que potser no ets la imatge preciosa de<br />

cada un i de tots nosaltres, els homes d’aquest món de balenes?<br />

Aquest oceà insondat on tu panteixes és la Vida; aquests<br />

taurons són els teus enemics i aquestes aixades les teves amigues;<br />

i entre taurons i aixades, tu et trobes en un embolic<br />

ben trist i perillós, pobre minyó. Però tingues coratge! Hi ha<br />

reservada una gran joia per a tu, Queequeg!»<br />

410

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!