045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

se estar de preguntar si pretenia encalçar la Balena Blanca si
se’n presentava l’oportunitat. Ahab va contestar:
—Sí.
I immediatament Gabriel s’aixecà d’un salt, va llambregar
l’ancià i, apuntat cap avall amb un dit, va exclamar amb
vehemència:
—Pensa en el blasfem, pensa-hi! Mort i allà baix! Alerta
a la fi del blasfem!
Ahab es va girar, impertorbable, i digué a Mayhew:
—Capità, ara que hi penso, en la meva saca de correspondència
hi ha una carta per a un dels vostres oficials, si no
vaig errat. Starbuck, mireu-ho.
Cada vaixell balener porta un bon nombre de cartes per
a diversos vaixells, el lliurament de les quals a les persones a
qui van dirigides depèn de la mera probabilitat de trobar-les
en els quatre oceans. Per tant, moltes cartes no arriben mai
al seu punt i moltes altres no es reben fins que han arribat a
l’edat de dos o tres anys, o més.
Ben aviat Starbuck va tornar amb una carta a la mà; estava
miserablement arrugada, humida i tota plena de verdet
i de taques a causa d’haver estat guardada dins un calaix fosc
de la cabina. D’una carta com aquella, la mateixa Mort en
podria haver estat ben bé el carter.
—No la sabeu llegir? —exclamà Ahab—. Doneu-me-la,
home... Sí, sí, no són més que burots esborrats... què és això?
Mentre Ahab considerava la carta, Starbuck va agafar
un pal llarg d’aixada d’esquarterar, amb el ganivet va fer un
tall a un extrem per ficar-hi la carta i, d’aquesta manera, poder-la
allargar fins al bot sense que s’hagués d’acostar més
al vaixell.
A l’entretant, Ahab, amb la carta a la mà, mormolava:
—Mister Har... sí, mister Harry... (una lletra punxeguda
de dona, la muller d’un home, segur...) Sí, mister Harry Macey,
vaixell Jeroboam... oh, és per a Macey, i és mort!
—Pobre xicot! Pobre xicot! I de la seva dona! —sospirà
Mayhew—. Bé, doneu-me-la.
406