045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Era un cap negre i amb caputxa; i penjat allí, enmig d’aquella
calma intensa, semblava l’Esfinx en el desert.
—Parla, cap enorme i venerable —va xiuxiuejar
Ahab—, que encara que no vagis guarnit amb barba, aquí
i allí se’t veu esblanqueït de floridura. Parla, cap poderós, i
digue’ns el secret que amagues. De tots els bussos, tu ets qui
t’has capbussat més a fons. Aquest cap que ara refulgeix al
sol s’ha mogut entre els fonaments del món. Allí on es rovellen
noms i armades que no han estat registrades, i on es
podreixen esperances i àncores mai no dites; allí on aquesta
fragata que és la terra porta la seva sentina assassina llastada
amb ossos de milions de negats; allí, en aquell terrible
país d’aigua, és on tens la teva llar familiar. Tu has estat allí
on no han estat mai bus ni campana; tu has dormit a la vora
de molts mariners allí on mares que no poden dormir haurien
donat llurs vides per acotxar-los. Tu vares veure els
enamorats abraçats quan saltaven del seu vaixell en flames;
cor contra cor, s’enfonsaren sota l’onada exultant, fidels
l’un a l’altra quan el cel semblava que els traïa. Tu vares veure
l’oficial assassinat quan els pirates el llançaren des de la
foscor de la coberta, i va caure per sempre dins la fosca més
profunda del pap insaciable; els seus assassins encara navegaren
sans i estalvis, mentre que llampecs vius estremien el
vaixell veí que havia d’haver portat un marit honrat als
braços estesos que el desitjaven. Oh, cap, tu has vist prou
per esquerdar els planetes i fer d’Abraham un infidel, i en
canvi no dius ni un mot!
—Vela a la vista! —cridà una veu triomfant des del tamboret
del pal major.
—Ah, sí? Bé, això és bo —cridà Ahab, i es va incorporar
sobtadament mentre que núvols espessos de tempesta s’allunyaven
del seu front—. Aquest crit viu sobre aquesta calma
de mort gairebé podria fer tornar més bo un home...
Cap a on?
—Tres quartes a la proa, a estribord, senyor, i ens porta
la seva brisa!
399