045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

69. el funeral
Cobreu les cadenes! Amolleu la carcassa a popa!
Els palanquis enormes ara ja han acomplert el seu deure.
El cos blanc pelat de la balena decapitada resplendeix com
un sepulcre de marbre. Tot i que ha canviat de color, no ha
perdut perceptiblement res en volum. Encara és colossal.
Sura i s’allunya lentament, l’aigua que l’envolta és esqueixada
i esclata a causa dels taurons insaciables i l’aire és vexat
pels vols rapaços d’aus cridaneres, els becs de les quals són
com punyals insultants clavats en la balena. L’immens fantasma
blanc decapitat sura cada cop més lluny del vaixell, i a
cada cana que es fa enfora augmenta el clamoreig eixordador
d’allò que semblen canes quadrades de taurons i canes
cúbiques d’aus. Durant hores i hores es contempla aquest
horripilant espectacle des del vaixell gairebé estacionari.
Sota el cel sense núvols i d’un atzur suau, sobre el bell rostre
de la mar plaent, gronxat per brises joioses, aquesta gran
massa de mort se’n va a la deriva fins que es perd en perspectives
infinites.
És un funeral d’allò més lúgubre i grotesc. Els voltors de
la mar, tots van d’un dol pietós; els taurons de l’aire van solemnement
de negre o bigarrats. En vida, crec que ben pocs
d’ells haurien ajudat la balena, si per ventura els hagués necessitat,
però s’afalconen pietosament al banquet del seu funeral.
Oh, horrible voltorisme de la terra, del qual no s’allibera
ni la més poderosa balena!
Però això no és la fi, encara. El cos ja profanat esdevé un
espectre venjatiu que vagareja, esborronador. Aguaitat de
lluny per algun vaixell de guerra tímid, o per alguna nau exploradora
errant, quan la distància que enfosqueix l’eixam
d’aus mostra encara la massa blanca que sura al sol i l’escuma
blanca que hi trenca ben amunt, immediatament el
cadàver inofensiu de la balena és anotat així, amb dits tremolosos,
al quadern de bitàcola: «Alfacs, roques i rompents
a prop: alerta!» I potser molts anys després els vaixells evi-
396