045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

amb moderació, però que han de romandre en silenci. Que
em matin si és que puc sentir la meva pròpia veu. Vés-te’n,
cuiner, a donar-los el meu missatgé. Té, agafa aquesta llàntia
—i en despenjava una de l’argue—. Au, vés a fer-los el sermó!
El vell va agafar sorrudament la llàntia i s’allunyà fent saltirons
per la coberta cap a l’orla. Allí, amb una mà aguantant
el llum damunt la mar com per veure millor la seva parròquia,
amb l’altra mà brandant solemnement les estenalles, i
abocant-se molt damunt el costat de la nau, va començar a
parlar als taurons amb un mormol, mentre Stubb se li acostava
per darrere, ajupit cautelosament, per sentir el que deia.
—Estimats gedmans animals: m’han dit que us digui
que heu d’atudar aquest sodoi endimoniat que feu. Sentiu?
Atudeu’s-e de llepad-se aquests maleïts modus vostdes!
Mestde Stubb diu podeu ompliu’s-e les vostdes maleïdes
panxes fins al capdamunt pedò, casundéu!, atudeu’s-e de fed
aquesta depicada!
—Cuiner —va interrompre’l Stubb, acompanyant la paraula
amb una manotada sobtada a l’esquena del vell—.
Cuiner! Diable d’home, no has de flastomar d’aquesta manera
quan prediques. Aquesta no és manera de convertir pecadors,
cuiner!
—Que no? I doncs peddiqueu vós mateix! —i es va girar,
sorrut, a punt d’anar-se’n.
—No, cuiner. Au, continua, continua.
—Bé, doncs, estimadíssims gedmans animals!
—Perfecte! —va aprovar satisfet Stubb—. Afalaga’ls, au,
prova-ho.
I el vell Llanut va continuar:
—Encada que tots sou taudons, i molt vodaços de natuda,
io us dic, estimats gedmans, que aquesta vodacitat...,
pedò atudeu-se d’espolsar la cua! Com em podeu sentir,
penseu, amb aquestes maleïdes espolsades i mossegades!
—Cuiner —cridà Stubb agafant-lo pel coll—. No aguantaré
aquestes flastomades. Parla’ls cavallerosament.
I el sermó va prosseguir de bell nou.
381