045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

64. el sopar de stubb
El catxalot de Stubb havia estat mort a una certa distància
del vaixell. Hi havia calma, així és que formàrem un tàndem
de tres bots i començàrem la tasca lenta de remolcar el trofeu
fins al Pequod. I aleshores, els divuit homes que amb els
nostres trenta-sis braços i els cent vuitanta polzes i dits, remolcàvem
hora rere hora aquell cadàver inert i gansoner en
la mar, i a penes semblava que es bellugava una mica i això
només molt de tant en tant, vàrem tenir l’evidència, proporcionada
per aquest fet, de l’enormitat de la massa que movíem.
Així, en el gran canal de Hang-Ho, o com en diguin a
la Xina, quatre o cinc treballadors arrosseguen des de la sendera
un jonc completament estibat a la velocitat d’una milla
per hora; però aquella nau de Ragusa immensa que nosaltres
remolcàvem avançava tan pesadament com si anés carregada
de lingots de plom.
Va arribar la fosca, però hi havia tres llums que es gronxaven
en l’arboladura del Pequod i que ens il.luminaven
feblement, fins que, en acostar-nos-hi més, vàrem veure que
Ahab en persona abocava una de les diverses llanternes part
damunt de l’orla. Observà amb mirada buida durant un segon
la balena que remolcàvem i llavors va donar les ordres
de costum per assegurar-la durant la nit; després va donar la
llanterna a un mariner, se’n va anar a la cabina i no en va
tornar a sortir fins l’endemà.
Tot i que en dirigir la persecució del cetaci el capità Ahab
havia demostrat, per dir-ho així, la seva activitat habitual,
ara que la criatura era morta semblava que actuava en ell
una mena d’insatisfacció vaga, o impaciència, o desesperació,
com si la vista d’aquell cos mort li recordés que Moby
Dick encara havia de ser destruït; i malgrat que li haguessin
estat portades un altre miler de balenes fins al seu vaixell,
això no el rescabalaria del seu gran objectiu monomaníac.
Ben aviat, pel renou que hi havia a les cobertes del Pequod
hauríeu pensat que tots els homes es preparaven per
377