045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

prés de l’altre, a la mateixa balena, de manera que, si en l’arrossegada
de la balena un dels arpons es desclavés, l’altre pogués
encara retenir la presa. Això significa doblar les possibilitats.
Però ben sovint passa que, a causa de l’escapada
instantània, violenta i convulsiva de la balena en haver rebut
el primer ferro, resulta impossible que l’arponer, malgrat
que es bellugui com el llamp, aconsegueixi clavar-li el segon
ferro. No obstant això, com que aquest segon ferro ja està
connectat a la cabestrera, i com que la cabestrera ja corre, cal
que l’arma sigui llançada fora del bot en qualsevol cas, de la
manera que sigui i on sigui, o si no tots els homes correrien
el més terrible dels perills. En aquests casos, doncs, es tira
dins l’aigua, i aquesta maniobra és prudentment practicable,
la majoria de vegades, gràcies a les duges de reserva del
bidó de la cabestrera (esmentades en un capítol precedent).
Però aquesta maniobra crítica no sempre és portada a terme
sense les desgràcies més tristes i més fatals.
Heu de saber, a més, que, quan el segon ferro és llançat
per la borda, a partir d’aquell moment es converteix en un terror
errant i esmolat que fa tombarelles i giravolts esbojarrats
al voltant del bot i de la balena, s’embulla amb la cabestrera o
la talla, i arma un enrenou prodigiós en totes direccions. I, en
general, no és possible tornar-lo a assegurar fins que la balena
és completament capturada i convertida en cadàver.
Considereu, ara, el que s’esdevé en el cas de quatre baleneres
que es dediquen alhora a una balena insòlitament
forçuda, activa i espavilada; quan ateses aquestes qualitats seves,
i també a causa dels mil accidents que concorren en una
empresa tan audaciosa com aquesta, vuit o deu segons ferros
perduts poden gronxar-se simultàniament al seu voltant. Car,
naturalment, cada bot té diversos arpons per lligar a la cabestrera
si el primer és disparat ineficaçment i no es recupera.
Tots aquests aspectes particulars són relatats aquí fidelment
perquè no deixaran d’explicar alguns passatges molt
importants, per bé que envitricollats, en escenes que es descriuran
més endavant.
376