045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

de quaranta braces, un catxalot gegantí jeia gronxant-se damunt
l’aigua com el buc capgirat d’una fragata, amb el llom
ample i lluent, de color etíop, refulgint als raigs del sol com
un mirall. Ondulant mandrosament en la pastera de la mar,
i adesiara llançant tranquil.lament el brollador de vapor, el
cetaci semblava un burgès grassonet fumant la seva pipa en
una horabaixa calorosa. Però aquella pipa, pobre catxalot,
era la teva darrera pipa.
El vaixell ensonyat i cadascun dels dorments que portava
es desvetllaren sobtadament com si els hagués tocat la vareta
d’algun encantador. I més d’una vintena de veus de totes bandes
de la nau cridaren, simultàniament amb les tres notes cridades
des de dalt, el crit acostumat, mentre el gran peix brollava,
lentament i regularment, l’aigua salabrosa i espurnejant.
—Amolleu els bots! Orseu! —cridà Ahab.
I obeint la seva ordre, d’una revolada va girar el timó a
sotavent abans que el timoner hagués tingut temps d’agafar
els mànecs. 89
La sobtada cridòria de la tripulació devia alarmar el catxalot,
i abans que els bots fossin arriats es va girar majestuosament
i es va allunyar nedant a sotavent amb una tranquil.litat
tan ferma i produint tan poc de glopeig en l’aigua
que, pensant que ben mirat potser no se l’havia espantat encara,
Ahab va donar ordre que no s’utilitzés ni un rem i que
ningú no parlés si no era xiuxiuejant. Així és que, asseguts
com indis de l’Ontario a les regales dels bots, remàvem amb
baiones, ràpidament però en silenci. La calma no permetia
ni que s’hissessin les veles, per bé que no eren gens sorolloses.
Finalment, com que l’encalçàvem així, d’esquitllentes, el
monstre va brandar perpendicularment la cua uns quaranta
peus en l’aire, i després es va capbussar i va desaparèixer de
la nostra vista, com una torre engolida.
—Guaita la cua! —fou el crit.
I l’anunci fou seguit immediatament pel gest de Stubb,
que va encendre una cerilla i va calar foc a la pipa, car ara estava
garantida una pausa.
369