045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

61. stubb mata un catxalot
Si per a Starbuck l’aparició del pop fou un fet portentós, per
a Queequeg va ser una qüestió ben diferent.
—Quan tu veure aquest pop —digué el salvatge esmolant
el seu arpó a la proa del seu bot penjat—, llavors tu veure
ràpid el catxalot.
L’endemà fou un dia extremament encalmat i xafogós
sense res en què ocupar-se en especial; la tripulació del Pequod
va resistir a penes la incitació a l’ensopiment produïda
per una mar tan buida.
Car aquella part de l’oceà Índic pel qual navegàvem aleshores
no és allò que els baleners en diuen una zona viva; és a
dir, proporciona menys indicis de marsuïns, de dofins, de peixos
voladors i altres habitants eixerits de les aigües més agitades,
que les del riu de la Plata o de la zona litoral del Perú.
Era el meu torn de guaita al tamboret del trinquet; i amb
les espatlles repenjades als obencs fluixos de goneta, em
gronxava d’una banda a l’altra en aquell aire que semblava
encantat. No hi havia cap voluntat decidida que ho pogués
resistir: en aquell estat d’ànim ensonyat es perdia tota consciència
i l’ànima se me’n va anar del cos, tot i que el cos va
continuar encara gronxant-se com un pèndol molt temps
després que la força que el movia se n’hagués anada.
Abans que m’embolcallés l’oblit, m’havia adonat que els
mariners del pal major i del de mitjana ja estaven mig condormits,
de manera que, a la fi, tots tres penjàvem, inanimats,
dels pals, i per cada engronsada nostra hi havia una capcinada
del timoner ensopit, a sota. També les ones capcinejaven
les seves crestes indolents; i a través de l’èxtasi vast de la mar,
l’est capcinejava cap a l’oest i el sol per damunt de tot.
Tot d’un plegat va semblar que esclataven bombolles
sota els meus ulls clucs; les meves mans engraparen els
obencs com un cargol i alguna intervenció invisible i miraculosa
em va salvar, car amb un ensurt vaig tornar a la vida.
I heus aquí que just a sota nostre, a sotavent, no més enfora
368