045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

llarà una escultura d’un bocí d’os; no amb la mateixa traça,
però amb un embolic de disseny tan pitjat com l’escut d’Aquil.les
tallat per un grec salvatge; i tan ple d’esperit bàrbar i
de suggestió com les pintures d’aquell magnífic vell salvatge
teutó Albert Dürer.
Balenes de fusta, o perfils de balenes tallats en les planxes
menudes i fosques de la noble fusta de guerra de les Mars del
Sud es troben sovint als castells de proa dels baleners americans.
Alguns d’aquests treballs estan fets amb molta de cura.
En algunes cases de foravila de teulats amb gablets hi
veureu balenes de bronze penjades per la cua que fan de balda
de la porta que dóna al camí. Quan el porter està endormiscat,
aniria millor una balena de cap d’encruia, però
aquestes balenes picaportes poques vegades són remarcables
com a proves fefaents.
A les agulles d’algunes esglésies a l’estil antic hi podreu
veure balenes de planxa de ferro col.locades allí dalt fent de
penells; però estan tan amunt, i a més, estan tan marcades
amb cartells de «No ho toqueu» amb totes les intencions i
propòsits, que no es poden examinar suficientment de prop
per tal de decidir sobre el seu mèrit.
A les zones ossudes i costelludes de la terra, on als peus
dels alts espadats trencats jeuen masses de rocam espargides
en agrupacions fantàstiques per la planura, sovint hi descobrireu
imatges de formes petrificades del leviatan parcialment
submergides en l’herba, que, en un dia de vent, trenca
contra el seu llom en una ressaca d’onatge verd.
I també, en els països muntanyosos en els quals el viatger
es troba contínuament cenyit per amfiteatres de muntanyes,
ça i lla, des d’algun punt de mira sortat, copsareu besllums
passatgers dels perfils de balenes retallats al llarg de les crestes
ondulades. Però per veure aquestes visions heu de ser un
balener de soca-rel; i no solament això, sinó que si voleu tornar
a veure la imatge de bell nou, ja cal que us assegureu de
prendre la intersecció exacta de latitud i longitud del vostre
primer punt de mira, car aquestes observacions a la mun-
356