045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Beale. En el capítol anterior han estat esmentats Colnett i
Cuvier. El de Huggin és molt més bo que els seus, però ben
probablement el de Beale és el millor. Tots els dibuixos de
Beale d’aquesta balena són bons, tret de la figura central del
dibuix de tres balenes en actituds diverses que encapçala el
segon capítol. La portada, baleneres que ataquen catxalots,
tot i que sens dubte és calculada per provocar l’escepticisme
civilitzat d’alguns homes de saló, és admirablement correcta
i viva en el seu efecte general. Alguns dels catxalots dibuixats
per J. Ross Browne són de silueta força correcta, però estan
molt mal gravats. Però això no és culpa seva.
De la balena franca, els millors esbossos són al Scoresby,
però estan dibuixats a escala massa petita per fer una impressió
desitjable. Només hi ha un dibuix d’una escena de la
caça de la balena, i això és una trista deficiència, perquè només
amb aquesta classe de dibuixos, si estan perfectament
realitzats, hom pot obtenir una idea relativament autèntica
de la balena viva, tal com és vista pels seus caçadors vius.
Però, en conjunt, les representacions més bones i amb
escreix de balenes i d’escenes de baleneig que es poden trobar
són, tot i que en alguns detalls no són correctes del tot, a
dos grans gravats francesos, molt ben fets, trets de pintures
d’un tal Garnery. Representen, respectivament, atacs al catxalot
i a la balena franca. En el primer gravat es representa
un noble catxalot en tota la seva majestat de poder, just sorgint
per davall del bot des de les fondàries de l’oceà i aixecant
enlaire amb el llom l’aterridora desferra de les taules esfondrades.
La proa del bot és sencera en part i està dibuixada
gronxant-se damunt l’espinada del monstre; i dempeus en
aquesta proa, en un únic i incomputable llampec de temps,
hi contempleu un remer mig embolicat pel broll irritat i
encès del cetaci, en l’acte de saltar com des d’un precipici.
L’acció de tot el conjunt és meravellosament bona i veritable.
El bidó de la cabestrera, mig buit, sura per l’aigua esblanqueïda;
les perxes de fusta dels arpons espargits hi són
sotraguejats obliquament; els caps de la gent de la tripulació
351