045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

iure a la cara i li va assegurar que només que sentís el clic de
muntar el pany, l’enterraria en bombolles i escuma.
»—Què em vols, doncs? —cridà el capità.
»—On us dirigiu? I per què heu salpat? —preguntà Steelkilt—.
Fora mentides.
»—Vaig a Tahití a cercar més homes.
»—Molt bé. Deixeu-me pujar a bord un moment... vinc
en so de pau.
»I amb això va botar de la canoa i va nedar fins al bot. Va
grimpar per la regala i es va plantar cara a cara amb el capità.
»—Plegueu els braços, capità, i alceu el cap enrere. I ara,
repetiu amb mi: «Quan Steelkilt se’n vagi, juro encallar el
bot en aquesta illa i romandre-hi sis dies. Si no ho faig, que
em pegui un llamp!» Bon estudiant —va riure l’home dels
Llacs—. ¡Adiós, señor!
»Es va capbussar i va nedar fins als seus companys. Va vigilar
el bot fins que va estar ben encallat i arrossegat a terra
entre les rels dels cocoters. Aleshores Steelkilt es va fer a la
vela novament i al seu moment va arribar a Tahití, al seu lloc
de destí. Allí la sort li va ser amiga: hi havia dos vaixells a
punt de salpar cap a França i providencialment necessitaven
el mateix nombre d’homes que els que el mariner encapçalava.
Embarcaren, i així s’avançaren per sempre al seu antic
capità, per si havia tingut mai el pensament de procurar-los
alguna retribució legal.
»Uns deu dies després que haguessin salpat els vaixells
francesos, va arribar la balenera, i el capità es va veure obligat
a enrolar alguns dels tahitians més civilitzats que estiguessin
d’alguna manera avesats a la mar. Va fletar una petita
goleta nadiua i tornà al seu vaixell, on, trobant-ho tot en
ordre, va reprendre les seves travessies.
»Ningú no sap, cavallers, per on para Steelkilt ara; però a
l’illa de Nantucket, la viuda de Radney encara va a la mar
que es nega a tornar els seus morts; i encara, en somnis, veu
la paorosa Balena Blanca que el va destruir.
»—Heu acabat? —digué don Sebastián tranquil.lament.
343