045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

a: el va tallar i la balena quedà lliure. Però una mica més
lluny Moby Dick va tornar a pujar a la superfície, amb alguns
parracs de la camisa de llana vermella de Radney enganxats
a les dents que l’havien destruït. Els quatre bots tornaren
a la caça, però la balena els va esquitllar i, finalment, va
desaparèixer del tot.
»El Town-Ho va arribar a port al seu moment. Era un
lloc salvatge i solitari, on no hi havia cap criatura civilitzada.
Allí, encapçalats per l’home dels Llacs, tots els mariners sense
graduació desertaren deliberadament entre les palmeres,
tret de cinc o sis; amb el temps, varen poder fer-se amb una
gran canoa de guerra dels salvatges i se n’anaren a la vela cap
a algun altre port.
»La tripulació va quedar reduïda a un grapat d’homes.
El capità va demanar als illencs que l’ajudessin en el treballós
afer de posar la quilla enlaire per aturar la via d’aigua.
Però va caldre que aquella petita quadrilla de blancs mantinguessin
dia i nit tal vigilància incessant sobre els seus
perillosos aliats, i fou tan extremament pesat el treball que
suportaren que, quan el vaixell va estar a punt de fer-se a la
mar, estaven tan afeblits que el capità no va gosar salpar amb
ells en una nau tan pesada. Després de prendre consell amb els
oficials, va fondejar el vaixell tan lluny de la costa com va poder.
Va carregar i traslladar els dos canons de la proa, va acaramullar
els mosquetons a popa i, advertint els illencs que no
s’acostessin al vaixell perquè els seria perillós, ell i un sol mariner,
amb la vela hissada a la balenera més bona, navegaren
vent en popa vers Tahití, a cinc-centes milles de distància, a
cercar reforços per a la tripulació.
»Al quart dia de navegació fou destriada una gran canoa
que semblava haver encallat a una illa baixa de corall. El capità
va virar per no tocar-la, però l’embarcació salvatge se li
va acostar. Ben aviat la veu de Steelkilt va cridar perquè es
posés a la capa, o que si no l’afonaria. El capità li va presentar
una pistola. Amb un peu a cada una de les rodes de proa
de les canoes de guerra junyides, l’home dels Llacs se li’n va
342