045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

de capturar un peix tan famós i tan preuat. A l’entretant, la
tripulació, tossuda, mirava de gairell i amb malediccions
la bellesa aclaparadora de la vasta massa lletosa, il.luminada
per un sol d’espurneigs horitzontals, que es desplaçava i espurnejava
com un òpal viu en la mar blava del matí.
»Cavallers, una fatalitat estranya impregna tot el decurs
d’aquests esdeveniments, com si ja estiguessin totalment
traçats fins i tot abans que el món fos dibuixat en mapes.
L’amotinat era el proer de l’oficial, i quan encalçaven un
peix, el seu deure era seure al seu costat i, mentre Radney
s’alçava amb la seva llança a la proa, ell havia de cobrar o
amollar la cabestrera, segons el mot d’ordre. A més, quan foren
arriades les quatre baleneres, el primer oficial fou el primer
a saltar, i ningú no va udolar amb més ferotgia joiosa
que Steelkilt, quan posava el rem en tensió. Després d’una
empenta vigorosa, l’arponer va encertar i, llança en mà,
Radney va saltar a proa. Sembla que sempre era un home furiós
dins el bot, i ara el seu crit embenat fou que l’abordessin
al capdamunt del llom de la balena. Sense fer-se pregar,
el seu proer el va acostar més i més a través d’una escuma
encegadora que mesclava dues blancors: fins que, de sobte,
el bot va topar com contra un escull enfonsat i, escorant, va
escopir l’oficial que estava dempeus. En el mateix instant en
què va caure damunt el llom relliscadís de la balena, el bot es
va redreçar i fou escopit per l’onada, mentre que Radney era
llançat a mar, a l’altre flanc de la balena, disparat a través del
ruixat; per un instant se’l va veure lleument a través del vel
d’aigua, intentant desesperadament allunyar-se de l’ull de
Moby Dick. Però la balena es va girar en remolí sobtat, va
enxampar el nedador entre les barres i, empinant-se amb ell
a la boca, es tornà a capbussar i s’enfonsà.
»Entretant, al primer patac del fons del bot, l’home dels
Llacs havia amollat la cabestrera per anar-se’n a popa, lluny
del remolí: observava tranquil.lament i pensava els seus propis
pensaments. Però en un sotrac sobtat, terrorífic, del bot
cap avall, va acostar ràpidament el seu ganivet a la cabestre-
341