045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

cumstàncies més, Steelkilt va bastir sistemàticament el seu
pla de venjança.
»Durant la nit, Radney tenia una manera poc a l’estil
mariner de seure damunt l’orla del castell de popa; repenjant
el braç a la regala del bot que hi havia allí hissat, una
mica més amunt del costat del vaixell, era prou sabut que algunes
vegades s’endormiscava en aquella positura. Hi havia
un espai prou considerable entre el bot i el vaixell, i a sota hi
havia la mar. Steelkilt va calcular el seu moment i va veure
que el seu pròxim torn al timó li arribaria devers les dues, la
matinada del tercer dia després d’aquell en què havia estat
traït. Amb tota tranquil.litat es va dedicar a trenar molt curosament
alguna cosa durant les guàrdies de sota.
»—Què fas, amb això? —li va preguntar un company.
»—Què et sembla a tu? Què et sembla que és?
»—Com un acollador per al teu pallet, però és molt estrany,
em sembla.
»—Sí, prou —digué l’home dels Llacs, aguantant-lo
amb el braç estirat cap endavant—, però em sembla que servirà.
Company, no tinc prou fil d’empalomar. En tens, tu?
»Però no n’hi havia gens en el castell de proa.
»—Aleshores n’hauré de demanar una mica al vell Rad
—i es va aixecar per anar a popa.
»—Vols dir que li aniràs a demanar res a ell? —digué un
mariner.
»—I per què no? Us penseu que no em farà aquest favor,
si a fi de comptes li ha de servir a ell, company?
»I se n’anà a l’oficial primer, el va mirar tranquil.lament
i li va demanar una mica de fil d’empalomar per adobar el
coi. Li’n va donar... i ni fil ni acollador no foren tornats a
veure. Però la nit següent una bolla de ferro ben embolicada
gairebé es va escapar fora de la butxaca del capot de l’home
dels Llacs, que l’estovava damunt el seu coi per fer-ne un
coixí. Vint-i-quatre hores més tard era al seu torn al timó silenciós,
prop de l’home que era capaç d’endormiscar-se sobre
la tomba sempre cavada i a punt per al mariner; arriba-
339