045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

per a tu, quiqueta bonica, que no et volies donar. Lleveu-li
la mordassa de la boca i escoltem què ens pot dir per defensar-se.
»De moment, l’amotinat, exhaust, va fer un moviment
trèmul amb les seves mandíbules engalavernades, i llavors,
girant dolorosament el cap, digué amb una mena de xiulet:
»—Això és el que us dic... i no ho oblideu... si em pegueu
us mataré!
»—Això, dius? Doncs mira com m’espantes... —i el capità
va tirar enrere la corda per fuetejar-lo.
»—És millor que no ho feu —va xiuxiuejar l’home dels
Llacs.
»—Però cal... —i la corda fou novament tirada cap enrere
per al primer cop.
»Aquí Steelkilt va mussitar quelcom, inaudible per a tothom
menys per al capità; el qual, davant la perplexitat de
tots els mariners, va fer un salt enrere, va recórrer ràpidament
la coberta dues o tres vegades i després, tot d’un plegat,
va tirar la corda a terra i digué:
»—No ho faré... deixeu-lo anar... deslligueu-lo, no em
sentiu?
»Però quan els oficials més joves s’apressaven a executar
l’ordre, un home pàl.lid, amb el cap embenat, els va aturar:
era Radney, l’oficial primer. D’ençà del cop, havia romàs a la
seva llitera, però aquell matí, en sentir el tumult a coberta,
s’havia esquitllat a fora i així havia contemplat tota l’escena.
Era tal l’estat de la seva boca que gairebé no podia parlar;
però barbollant quelcom sobre que ell sí que estava disposat
i era capaç de fer allò que el capità no gosava intentar, va
agafar el cap i va avançar vers el seu enemic estacat.
»—Sou un covard! —va xiular l’home dels Llacs.
»—Potser sí, però té això.
»L’oficial estava a punt de fuetejar, quan un altre xiuxiueig
li va aturar el braç alçat. Va fer una pausa, i després,
sense esperar, va fer tenir ver la seva paraula malgrat l’amenaça
de Steelkilt, fos quina fos.
337