045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

des Mohawk i, especialment, per les fileres de capelles nívies,
les agulles de les quals es drecen com pedres mil.liàries,
hi flueix un corrent continuat de corrupció veneciana i sovint
de vida al marge de la llei. Allí hi ha els vostres aixanti
veritables, cavallers; allí hi udolen els nostres pagans; allí els
podeu trobar sempre, a la porta de veïnat, sota l’ombra
allargassada i a recer del patronatge acollidor de les esglésies.
Car, per alguna fatalitat curiosa, així com és sabut que
els vostres filibusters de ciutat sempre acampen al voltant
dels palaus de justícia, així els pecadors, cavallers, abunden
als voltants dels llocs sagrats.
»—És un frare que passa, allò? —digué don Pedro, mirant
cap a la plaça plena de gent, amb preocupació còmica.
»—Per sort per al nostre amic del nord, la Inquisició de
doña Isabel ja s’esvaeix a Lima —va riure don Sebastián—.
Seguiu, señor.
»—Un moment! Perdó! —va cridar un altre dels presents—.
En nom de tots nosaltres, els limenys, vull expressar-vos,
senyor mariner, que no ens ha passat de llarg la vostra
delicadesa de no posar aquesta Lima d’aquí en el lloc de
la distant Venècia en la vostra corrupta comparació. Oh, no
us inclineu ni us sorprengueu. Ja coneixeu el proverbi que es
diu tot al llarg d’aquesta costa: «Corrompuda com Lima.»
Però això confirma, també, el que dieu: les esglésies són més
plenes que les taules de billar, i són sempre obertes... i «corrompudes
com Lima». Així també Venècia. Jo hi he estat. La
ciutat santa del sagrat evangelista sant Marc! Sant Domènec,
purgueu-la! El vostre got! Gràcies. El torno a omplir i el podeu
tornar a buidar.
»—En un retrat lluire de la seva pròpia vocació, cavallers,
el canaler faria un bell heroi dramàtic, tan abundantment
i pintorescament pervers com és. Com Marc Antoni,
que durant dies i dies s’entreté surant indolentment pel Nil
florit i de gespa verda, jugant sense amagarse’n amb la seva
Cleopatra de galtes rosades, fent madurar la seva cuixa de
pell d’albercoc sobre la coberta asolellada. Però a terra s’es-
330