045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

martell a una polzada de les dents, mentre repetia un enfilall
de malediccions insofribles.
»Steelkilt no va recular ni una mil.lèsima de polzada i,
clavant-li als ulls la daga inflexible del seu esguard, va
estrènyer la mà dreta a l’esquena i, enretirant lentament el
puny cap enrere, va dir al seu perseguidor que si el martell li
arribava a fregar la galta, ell, Steelkilt, el mataria. Però, cavallers,
el foll ha estat marcat pels déus per a la matança. Immediatament
el martell va tocar la galta; l’instant següent la
mandíbula jussana de l’oficial s’havia enfonsat dins el seu
cap i l’home va caure damunt el quarter d’escotilla rajant
sang com una balena.
»Abans que l’esgarip arribés a popa, Steelkilt ja es gronxava
per una burda, amunt cap a allà on dos camarades seus
feien de guaites als tamborets. Ambdós eren canalers.
»—Canalers! —va cridar don Pedro—. Hem vist molts
vaixells baleners als nostres ports, però no hem sentit parlar
mai dels vostres canalers. Però: qui són i què són?
»—Canalers, don, són els barquers del nostre gran canal
d’Eire. En deveu haver sentit parlar.
»—No, señor, per aquesta terra avorrida, calorosa, mandrosa
i hereditària sabem poca cosa del vostre nord vigorós.
»—Ah sí? Molt bé, doncs, don, torneu a omplir el meu
vas. La vostra chicha és molt bona. I abans de seguir, us explicaré
què són els nostres canalers. Una informació d’aquesta
mena pot donar una llum suplementària a la meva
història.
»Al llarg de tres-centes seixanta milles, cavallers, a través
de tota l’amplada de l’Estat de Nova York, a través de
nombroses ciutats poblades i de moltes viles florents, a través
de maresmes llargues, lúgubres i deshabitades, i de
camps conreats i opulents, sense rival en fertilitat; per sales
de billar i per tavernes, al bell mig del sancta sanctorum dels
grans boscos, pels arcs romans sobre els rius indis, al sol i a
l’ombra, en els cors feliços o en els cors trencats; a través de
tot l’ample escenari de contrastos d’aquestes nobles contra-
329