28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

es va apoderar de Steelkilt. Per tant, en el seu to de veu ordinari,<br />

només una mica trencat per la fatiga corporal que l’aclaparava,<br />

Steelkilt li va contestar que fregar la coberta no<br />

era feina seva, i que no ho faria. I, sense esmentar per res la<br />

pala, va assenyalar els tres xicots que eren els escombriaires<br />

habituals, els quals, com que no estaven destinats a les bombes,<br />

havien fet ben poca feina o gens ni mica en tot el dia.<br />

»En sentir això, Radney va contestar amb una flastomia,<br />

i de la manera més dominant i ultratjadora, va repetir incondicionalment<br />

la seva ordre, tot avançant cap a l’home<br />

dels Llacs, que encara estava assegut, amb un martell de boter<br />

alçat, que havia agafat d’una bóta propera.<br />

»Encès i irritat com estava pel treball esforçat i espasmòdic<br />

de les bombes, malgrat el seu primer sentiment desconegut<br />

d’indulgència, Steelkilt, entresuat, no va poder suportar<br />

el capteniment de l’oficial; però encara d’alguna manera va<br />

apaivagar la lluita que hi havia en el seu interior i, sense parlar,<br />

va romandre aferrat tossudament al seu seient, fins que<br />

Radney, encès, li va brandar el martell a poques polzades de<br />

la seva cara, ordenant-li enfurit que fes el que li manava.<br />

»Steelkilt es va aixecar, va recular lentament donant la<br />

volta al gigre i va repetir clarament la seva intenció de no<br />

obeir, mentre l’oficial el seguia amb fermesa i amb el martell<br />

amenaçador. En veure, però, que la seva indulgència no<br />

obtenia el més mínim efecte, amb un gest del seu puny estret<br />

terrible i impossible d’explicar, va advertir aquell<br />

home boig i fatxenda. Però no va servir de res. I d’aquesta<br />

manera els dos homes anaren donant voltes lentament al<br />

gigre, fins que, resolt a no recular més temps perquè considerava<br />

que ja havia aguantat tot el que podia el seu humor,<br />

l’home dels Llacs es va aturar prop de les escotilles i va parlar<br />

així a l’oficial:<br />

»—Senyor Radney, no us obeiré. Deixeu estar el martell<br />

o aneu alerta.<br />

»Però el predestinat oficial va continuar acostant-se allà<br />

on s’havia aturat l’home dels Llacs, i li va brandar el pesat<br />

328

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!