045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

havia clavat una estocada. Però el capità tenia raons inusuals
per creure que l’esperava una rara bona sort en aquelles latituds
i, per tant, era molt rebec a abandonar-les; i com que la
via d’aigua no va ser aleshores considerada gens perillosa,
tot i que, de fet, no pogueren trobar-la després d’escorcollar
la bodega tan a fons com varen poder en una mar força
grossa, el vaixell va continuar navegant i els mariners manejaven
les bombes a intervals espaiats i còmodes. Però no va
arribar la bona sort. Passaren dies, i no sols no descobriren
la via d’aigua, sinó que augmentava sensiblement. De manera
que el capità, ara ja una mica alarmat, a tota vela es va dirigir
al port més proper entre les illes per posar-se quilla en
l’aire i adobar el buc.
»Tot i que no era curta la travessia que li quedava, si l’afavoria
la sort més normal no temia que el vaixell s’afonés
pel camí, perquè les bombes que portava eren de les millors
i aquells trenta-sis mariners seus, rellevant-se periòdicament,
podien mantenir fàcilment el vaixell lliure encara que
la via d’aigua fos el doble del que era. En realitat, gairebé tota la
travessia anà acompanyada de brises molt favorables, i el
Town-Ho hauria arribat amb tota certesa sa i estalvi a port
sense cap fatalitat si no hagués estat pels abusos brutals de
Radney, el primer oficial, un de Vineyard, i de la venjança
amargament provocada de Steelkilt, un home dels Llacs, un
desesperat de Buffalo.
»—Un home dels Llacs! Buffalo! Si us plau, què és un
home dels Llacs, i on és Buffalo? —digué don Sebastián, incorporant-se
en la seva estora gronxadora d’herba.
»—A la costa est del nostre llac Eire, don Sebastián...
però, us demano la vostra cortesia... potser ben aviat en sentireu
molt més que tot això. Molt bé, cavallers, en bergantines
de veles quadres i en vaixells de tres pals, pla tan llargs i
tan forts com qualsevol que hagi salpat del vostre vell Callao
rumb a la llunyana Manila, aquest home dels Llacs, en la terra
tancada del cor de la nostra Amèrica, ja s’havia nodrit de
les impressions pagesívoles sobre el filibusterisme que po-
322