045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Durant tota aquella negror dels elements, Ahab, tot i que
aleshores assumia gairebé contínuament el comandament
de la coberta amarada i perillosa, manifestava la reserva més
ombrívola, i parlava als seus oficials més clares vegades que
mai. En períodes tempestuosos com aquells, després que s’ha
assegurat tot el que hi ha a sota i a dalt, no es pot fer altra
cosa que esperar passivament la sortida de la galerna. Aleshores
el capità i la tripulació esdevenen fatalistes pràctics.
Així, amb la seva cama d’ivori ficada dins el forat acostumat,
i amb una mà agafant fermament un obenc, Ahab romania
hores i hores mirant al no-res a sobrevent, mentre una torbonada
ocasional de neu o d’aiguaneu gairebé li congelava les
parpelles i les hi enganxava.
A l’entretant, la tripulació, allunyada de la part de davant
del vaixell per les onades perilloses que trencaven explosivament
part damunt la proa, romania en línia al llarg
de l’orla, en el combés; i per guardar-se millor de les ones
que saltaven, cadascú s’havia lligat amb una mena de bolina
amarrada al passamà, dins la qual es bellugava com dins un
cinturó fluix. Ben poques paraules, o cap, es pronunciaven; i
el vaixell silenciós, com si fos tripulat per mariners de cera
pintada, dia rere dia avançava a través d’aquella follia vertiginosa
i alegre de les ones diabòliques. A la nit continuava la
mateixa mudesa humana davant els esgarips de l’oceà. En silenci,
els homes eren sacsejats en les bolines. Sense dir paraula,
Ahab afrontava la ventada. Àdhuc quan la naturalesa
fatigada semblava demanar repòs, ell no cercava aquell
repòs en el seu coi.
Mai no podria oblidar Starbuck l’aspecte del vell quan
una nit, en baixar a la cabina per constatar com anava el
baròmetre, el va veure amb els ulls clucs assegut molt tibat a
la seva cadira cargolada a terra; la pluja i la neu mig fosa
de la tempesta de la qual s’havia retirat feia poc temps encara
gotejaven lentament pel barret i per l’abric que no s’havia
llevat. Damunt la taula, al seu costat, hi havia una carta desplegada
de marees i corrents dels quals ja s’ha parlat abans.
312