28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Fedallah fou el primer a assenyalar el brollador. En<br />

aquelles nits de llum de lluna pujava voluntàriament al tamboret<br />

del pal major i allí guaitava amb la mateixa precisió<br />

que si fos de dia. Però tot i que es veiessin bandades de balenes<br />

de nit, ni un balener de cada cent no s’aventuraria a<br />

arriar els bots per anar-les a caçar. Podeu pensar, doncs, amb<br />

quines emocions no contemplaven els mariners aquell vell<br />

oriental enfilat allà dalt en aquelles hores tan inusuals: el seu<br />

turbant i la lluna, companys en un mateix cel. Però quan,<br />

després de passar allí el seu temps monòton durant diverses<br />

nits successives sense deixar anar ni un so, quan després d’aquest<br />

silenci es va sentir la seva veu ultraterrenal anunciar el<br />

broll platejat de lluna, cada mariner ajagut va saltar dempeus<br />

com si un esperit alat s’hagués posat a l’eixàrcia i saludés<br />

els mortals de la tripulació.<br />

—Allí bufa!<br />

No s’haurien estremit més si hagués bufat la trompeta<br />

del Judici. I en canvi, no sentiren cap temor, sinó més aviat<br />

plaer. Car, tot i que era una hora pla inusitada, fou tan impressionant<br />

el crit, tan delirós i excitant, que gairebé cada<br />

ànima a bord va desitjar instintivament l’arriada.<br />

Caminant per coberta amb gambades ràpides i de gairell,<br />

Ahab va ordenar allargar les gonetes, les sobregonetes i<br />

els perroquets, i estendre totes les ales. El millor home del<br />

vaixell havia d’agafar el timó; aleshores, amb homes a tots<br />

els tamborets, el vaixell recarregat avançava vent en popa.<br />

L’estranya tendència elevadora i alçadora de l’oratge que venia<br />

del coronament, en omplir els buits de tantes veles, feia<br />

que la coberta flotant, com suspesa, semblés aire sota els<br />

peus; i la nau avançava afuada, com si dues influències antagòniques<br />

lluitessin a dins —una per enviar-la directament<br />

al cel, i l’altra per aconduir-la, tot brandant cap a una meta<br />

horitzontal.<br />

Si aquella nit haguéssiu vist la cara d’Ahab hauríeu pensat<br />

que també en ell guerrejaven dues forces oposades. Mentre<br />

la seva única cama viva aixecava ecos vius al llarg de la<br />

309

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!