045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

més a pler; m’havia llevat un pes del cos. A més, tots els dies
que viuria d’aleshores ençà serien tan bons com els dies que
va viure Llàtzer després de la resurrecció; un guany clarament
suplementari de tants mesos o setmanes com fossin.
Em vaig sobreviure a mi mateix; la meva mort i l’enterrament
estaven tancats en el meu cofre. Vaig mirar al meu voltant
amb tranquil.litat i content, com un espectre silenciós,
amb la consciència neta, assegut part de dins les reixes d’un
panteó familiar confortable.
«Ara, doncs —pensava jo, arremangant-me les mànigues
de la brusa sense adonar-me’n—, anem-hi fredament,
ben conscientment, a enfonsar-nos cap a la mort i la destrucció,
i al darrer que se l’emporti el diable!»
50. el bot i la tripulació d’ahab. fedallah
—Qui s’ho hauria imaginat, Flask! —cridà Stubb—. Si jo
només tingués una cama no m’atraparien dins un bot, llevat
de potser per tapar el dull amb el dit de fusta. Oh, aquest vell
és meravellós!
—No ho veig tan extraordinari, jo, a fi de comptes —digué
Flask—. Si tingués aquesta cama fins al maluc, seria una
altra cosa. Això el faria incapaç. Però té un genoll sencer, i
bona part de l’esquerre, ja ho sabeu.
—Oh, no ho sé, això, amiguet meu. No l’he vist mai agenollar-se.
Entre la gent entesa en balenes hom ha discutit sovint si,
considerant la importància suprema de la seva vida per a
l’èxit del viatge, és lícit o no que un capità d’un balener l’arrisqui
en els perills actius de la caça. Així, els soldats de Tamerlane
72 discutien sovint amb llàgrimes als ulls si aquella
vida seva sense preu havia de ser portada al més espès de la
lluita.
305