045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—Senyor Flask —em vaig girar llavors al petit Pendeloc,
que era prop meu—, vós que teniu experiència en aquestes
coses, i jo no: em voleu dir si és una llei inalterable en aquesta
classe de pesca que un remer es trenqui l’espinada remant
d’esquena cap a les mandíbules de la mort?
—No ho pots dir d’una manera més entenedora? —digué
Flask—. Sí, aquesta és la llei. M’agradaria veure la tripulació
d’un bot reculant dins l’aigua de cara a una balena. Ha,
ha! La balena els envestiria de gairell, a fe!
Heus aquí, doncs, que tenia una informació circumspecta
de tot l’afer per part de tres testimonis imparcials. Considerant,
per tant, que les torbonades i els sotsobres dins l’aigua,
amb els consegüents bivaqueigs a les fondàries, eren
afers que s’esdevenien comunament en aquella classe de
vida; considerant que en l’instant superlativament crític
de llançar-se contra una balena jo havia de lliurar la meva
vida en les mans del qui governava el bot —sovint un individu
que, en aquell instant precís, està a punt de foradar el bot impetuosament
amb les seves potades frenètiques—; considerant
que el desastre particular del nostre bot s’havia d’imputar
principalment al fet que Starbuck ens va menar cap a la balena
gairebé de cara a una torbonada, i considerant que Starbuck,
malgrat tot, era famós per les seves precaucions en la
pesca; considerant que jo pertanyia al bot d’aquell Starbuck
de prudència fora del comú; i finalment considerant que jo
estava implicat en aquella cacera diabòlica de la Balena Blanca;
aplegant totes aquestes coses, dic, vaig pensar: podria baixar
a baix a fer un esborrany de les meves voluntats.
—Queequeg —vaig dir—, vine amb mi, seràs notari,
testaferro i hereu.
Pot semblar estrany que, de tots els homes, els mariners
sempre estiguin potinejant amb les seves voluntats últimes i
testaments, però no hi ha en el món gent més afeccionada
que ells a aquesta diversió. Era la quarta vegada, durant la
meva vida nàutica, que havia fet el mateix. En l’ocasió present,
quan es va acabar la cerimònia, em vaig sentir molt
304