045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

uida estava esclafada al fons del bot. De sobte Queequeg es
va posar dempeus d’un bot, amb una mà fent pàmpol a l’orella.
Tots vàrem sentir un cruixit feble, com d’eixàrcies i
vergues, fins llavors ofegat pel temporal. El renou s’acostava
cada vegada més; les boires espesses foren vagament segades
per una forma immensa i vaga. Espantats, tots saltàrem a
l’aigua quan el vaixell finalment apareixia, i venia directament
cap a nosaltres a una distància no gaire més gran que
la seva longitud.
Vàrem veure el bot abandonat que, surant entre les
ones, per uns instants era sacsejat i clivellat sota la proa del
vaixell com un encenall al fons d’una cascada; i després el
casc immens va rodolar-hi per damunt i no en vàrem veure
res més fins que va tornar a sortir rebolcat per la popa.
Vàrem tornar a nedar cap al bot de bell nou, i les ones ens
hi estavellaren; finalment fórem rescatats i pujats a bord
sans i estalvis.
Abans que arribés la torbonada, els altres bots havien
abandonat la seva caça i havien tornat a temps al vaixell. Ens
havien donat per perduts, però encara navegaven per allí a
veure si per casualitat trobaven algun rastre de la nostra
mort, un rem o un pal de llança.
49. la hiena
Hi ha vegades i ocasions ben misterioses en aquest estrany
afer tan complicat que anomenem vida, quan un home agafa
tot aquest univers sencer com una vasta facècia virtual, tot
i que només li sap veure lleument la gràcia, i sospita prou
que la facècia no és a compte de ningú més que d’ell mateix.
Però res no el desanima, ni res no sembla prou important
per ser discutit.
L’home s’empassa tots els esdeveniments, tots els credos,
totes les creences i persuasions, totes les coses dures visibles
302