045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

l’espatlla. Però això anava contra totes les regles, car els remers
s’han de treure els ulls i s’han de clavar un punxó al
coll, manera d’expressar el costum que significa que no han
de tenir més òrgans que les orelles ni més membres que els
braços en aquells moments crítics.
Era un espectacle ple de lleugera meravella i temor! Les
vastes onades de la mar omnipotent; el bram agitat i fosc
que feien en esquillar-se al llarg de les vuit regales, com boles
gegantines d’una bolera d’herba sense fi; la breu agonia
suspesa del bot, com si d’un moment a l’altre anés a bolcar
damunt la vora tallant de les ones esmolades, que gairebé
semblava que l’amenaçaven de tallar-lo en dos; l’enfonsada
súbita i profunda en les valls i clotades aquàtiques; les esperonejades
i les burxades vitals per guanyar el cim del pujol
oposat; la lliscada temerària, com en trineu, avall per l’altra
vessant... tot això, amb els crits dels caps de la balenera i dels
arponers, i els panteixos tremolosos dels remers, amb la prodigiosa
visió del Pequod d’ivori que es mantenia prop dels
bots amb les veles allargades, com una gallina salvatge darrere
la seva pollada cridanera; tot allò era esborronador. Ni
el recluta barbamec, sortit de l’abraçada de la seva muller
per anar a raure dins la calor enfebrada de la seva primera
batalla; ni l’espectre d’un home mort en trobar el primer
fantasma desconegut a l’altre món, cap d’aquests dos no pot
sentir emocions més estranyes i més poderoses que l’home
que per primera vegada es troba remant dins el màgic cercle
agitat del catxalot encantat.
L’aigua blanca dansaire que es formava amb l’encalç ara
s’anava fent més i més visible a causa de la foscor creixent de
les ombres dels núvols burells que suraven damunt la mar.
Els brolls de vapor ara ja no es barrejaven, sinó que basculaven
arreu, a dreta i a esquerra; les balenes semblava que separaven
els deixants i els bots remaren més separats; Starbuck
encalçava tres balenes que corrien a sotavent.
Nosaltres vàrem hissar la vela i amb el vent sempre creixent
ens precipitàrem endavant. El bot avançava tan esbojar-
299