045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

que només són cinc homes més que han vingut a ajudarnos...
no importa d’on han vingut, com més serem, més riurem.
Au, doncs, remeu. Remeu, dic! No us amoïneu pel sofre...
els diables són pla bona companyia! Au, au, ara anem
bé. Bona estropada per mil lliures! Bona estropada per
guanyar les messions! Visca la copa d’or d’oli de balena, herois!
Tres visques, nois... au, força! Tranquils, tranquils, no
us precipiteu, no correu tant. Per què no trenqueu els rems,
belitres? Mossegueu alguna cosa, gossos! Així, així... suaument,
suaument. Ara anem bé, això mateix! Llarg i fort! Feu
via cap allí, feu via! Que el diable se us emporti, farfutalla espelleringada!
Que dormiu? Prou de roncar, dormilegues, i
remeu! Que remeu, us dic! No podeu? No voleu? Què! En el
nom dels betzols i dels pastissos de gingebre, no remeu? Remeu
encara que us hagueu de rompre alguna cosa! Remeu i
que us saltin els ulls! Au, via! —es va treure el ganivet esmolat
del cinturó—. Au, que cada fill de sa mare tregui el ganivet
i remi amb el tall entre les dents. Això mateix! Això mateix!
Ara feu alguna cosa, ara això ja sembla el que toca,
estimats bocinets d’acre! Força! Força, les meves culleretes
de plata! Força i avant, passadorets!
Es dóna aquí en tota la llargada l’exordi de Stubb a la
seva tripulació perquè tenia una manera força peculiar de
parlar-los en general, i especialment d’inculcar-los la religió
del rem. Però no cal suposar per aquesta mostra del seu sermoneig
que mai es llancés a passions extremades amb la
seva feligresia. En absolut. I en això consistia la seva peculiaritat
principal. Era capaç de dir les coses més terrorífiques a
la seva tripulació, en un to estranyament barrejat de facècia
i fúria; la fúria semblava calculada just com les espècies per
a la facècia, de manera que cap remer no podia sentir aquelles
invocacions tan extravagants sense remar amb tota la
seva ànima, tot i que també ho feien per la pura facècia del
joc. A més, tot el temps Stubb semblava tan a pler i tan indolent,
manejava el rem de governall amb tanta de ganduleria,
i badallava amb tant de gust —a vegades amb tota la
292