045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

tripulacions deleroses dels bots s’aferraven al passamà mentre
que mantenien un peu expectant damunt la regala. Així
es veu la llarga línia de mariners d’un buc de guerra en el
moment de llançar-se a l’abordatge d’un vaixell enemic.
Però en aquell instant crític es va sentir una exclamació
sobtada que va fer allunyar totes les mirades de les balenes.
Amb un sobresalt tots miraren l’ombrívol Ahab, voltat de cinc
fantasmes burells que semblaven acabats de formar de l’aire.
48. la primera arriada
Els fantasmes, que això semblaven llavors, vaiverejaven per
l’altre costat de la coberta i, amb celeritat silenciosa, amollaven
els palanquins i les amarres de la balenera que es gronxava
allí. Aquell bot sempre havia estat considerat com un
dels de reserva, tot i que tècnicament s’anomenava el del capità,
per tal com penjava a l’aleta d’estribord.
La figura que ara hi havia a la seva proa era alta i funesta,
amb una única dent blanca que li sortia malignament
dels seus llavis d’acer. Una jaqueta xinesa espellifada de cotó
negre el cobria funeràriament, i portava uns amples pantalons
negres de la mateixa tela fosca. Però, estranyament,
aquella negror d’eben era coronada per un turbant blanc
resplendent, que embolicava els cabells vius, trenats i entorcillats
al voltant del cap.
D’aspecte menys funest, els companys d’aquella figura
eren d’aquell color vívid, groguenc de tigre, peculiar en els
nadius aborígens de Manila —una raça famosa per una certa
subtilesa diabòlica i que alguns mariners honrats suposen
que són espies pagats i agents confidencials secrets del dimoni
en mar; el dimoni, el seu senyor, l’oficina del qual suposen
que és a un altre lloc.
Mentre la companyia del vaixell contemplava pensarosa
aquells estrangers, Ahab va cridar al vell del turbant blanc:
290